Madama Butterfly i l'atracció pel Japó al Museu Thyssen

El Museu Thyssen-Bornemisza, Passeig del Prado 8 de Madrid, presenta del 22 de juny al 27 d'agost de 2017 la mostra comissariada per Juan Ángel López Manzanares Madama Butterfly i l'atracció pel Japó. Madrid, 1868-1915. El 20 de novembre de 1907 es va presentar al Teatro Real de Madrid l'òpera Madama Butterfly, de Giacomo Puccini. Ara, quan es compleixen cent deu anys de la representació, i coincidint amb una nova programació de l'òpera al Teatro Real, el Museu Thyssen-Bornemisza organitza una petita exposició per situar aquella estrena en el context de la moda japonista que va recórrer gran part d'Occident en l'últim terç del segle XIX, i de la qual Madrid també va ser partícip. La mostra compta amb el mecenatge de JTI. Madama Butterfly i l'atracció pel Japó. Madrid, 1868-1915 es proposa acostar l'òpera de Puccini al públic, a través de mig centenar de pintures, cartells, estampes, porcellanes, fotografies, complements de moda i llibrets teatrals procedents del Museu Nacional d'Arts Decoratives, el Museu ABC, el Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre i el Centre de Documentació i Arxiu de la SGAE, entre d'altres museus i col·leccions. Després de gairebé dos segles i mig d'aïllament, a mitjans de la dècada de 1850 Japó es va veure forçat pels Estats Units a obrir les seves portes a Occident. Tal canvi de rumb en la política japonesa va desencadenar profundes tensions internes que van propiciar la restauració del poder imperial durant l'Era Meiji (1868-1912). Una mica abans, la forta empremta cultural del Japó es va començar a notar ja a Occident a través de la seva participació en les Exposicions Universals de Londres (1862) i París (1867). Artistes com James McNeill Whistler, Édouard Manet o Claude Monet van ser alguns dels primers a sentir la fascinació per l'art japonès, el que va influir de manera determinant en el curs de l'art modern. Entre els pintors espanyols, Eduardo Zamacois i Mariano Fortuny, actius tots dos a finals de la dècada de 1860 i començaments de 1870 a París, van sentir també una primerenca atracció per l'art japonès. Molt proper a Fortuny, Raimundo de Madrazo va participar igualment d'aquesta passió japonista introduint de vegades en els seus quadres motius orientals com paravents, para-sols o coixins, com a La lectura (Aline Masson), h. 1880-1885. També a Madrid, les classes altes van mostrar aviat interès pels objectes del Japó, reemplaçant el paper que fins llavors havien jugat les chinoiseries com a símbol de distinció social. Gabinets i salons japonesos es van posar de moda a palaus i mansions nobiliàries de fi de segle, com el del palau de Santoña, la residència de Cánovas del Castell o el palauet de la infanta Sra. Eulàlia de Borbó. Fins i tot el restaurant Lhardy va disposar d'un saló japonès, conservat a dia d'avui. D'aquí a un col·leccionisme de caràcter més enciclopèdic, també el marquès de Cerralbo va atresorar en el seu palau madrileny armes, armadures i altres objectes japonesos adquirits en subhastes a París, com el joc de recipients jūbako. A la imatge, Joaquim Xaudaró, "Kosima y Kenko", 1904.