Tecla Sala: Un fantasma a cavall

Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat presenta Fantasma 77 del 19 de febrer al 31 de març del 2020 La fotografia que il·lustra el present article data de 1983. Va ser presa durant el desmantellament de l’estàtua eqüestre dedicada a Franco, a la valenciana plaça de El Caudillo. En el decurs dels treballs, una dona s’agenolla als peus del pedestral del dictador, i prega. Acte seguit s’aixeca amb el braç alçat, i entona el Cara el sol, acompanyada per un cor de manifestants falangistes, que s’abraonen contra un tebi cordó policial. Les protestes i amenaces són de tal virulència, que els operaris abandonen l’operació. Ho faran unes hores més tard, amb els rostres tapats, 4 obrers voluntaris del comitè de treballadors. El to reivindicatiu de l’acció es refreda aviat: s’ordena el trasllat del cavall i el general al claustre del convent de Santa Domingo –fundat per cert per Jaume I, una de les joies del gòtic de la corona aragonesa–, per a presdir el seu claustre durant 20 anys més de democràcia. Pensàvem que era aigua passada, però els fets del Valle de los Caidos, han tornat a mostrar escenes d’enaltiment franquista semblants, en ple segle XXI. Uns fets que donen una vigència discursiva, inesperada, a l’exposició Fantasma 77. Iconoclàstia Española, a cura de Matteo Guidi i Jose Luiz Marzo i Rebeca Mutell. El projecte coproduït pel CATS (Centre Art Tecla Sala), l’Espai d’Art Roca Umbert, el Centre del Carme de València i el Casal Solleric de Palma, rastreja cadascuna de les 9 escultures eqüestres dedicades a Franco, que s’alçaren entre el 1942, a Madrid, i el 1978, a Melilla. Investiguen i documenten des de la seva inauguració fins al seu trasllat, posant especial èmfasi en l’estat actual de les restes, la majoria conservades en fons patrimonials (algunes, com a Melilla, en fundacions privades).   Tal i com es va poder veure a l’exposició Franco, Victoria, República. Impunitat i espai urbà. (Born, 2016), la imatgeria dedicada al dictador segueix causant sensacions, despertant bèsties adormides, incomodant a polítics i governants. Avui el cavall i el seu genet decapitat resten abandonats als exteriors del magatzem del Muhba, a la zona Franca, sense autorització de ser mostrada enlloc, l’espera de ser restaurat (si, si, restaurat) dels atacs vandàlics que va sofrir durant l’exposició. És precisament el seu estat d’abandó, i totes les contradiccions que n’afloren, el que l’artista Matteo Guidi ha transformat en l’eix del seu projecte artístic. L’artista i antropòleg italià, resident a l’Hospitalet, ja en va fer contingut central  de la seva exposició a La Capella, Remover con una vara de madera (2017). Llavors, amb l’escultura encara intacte, l’artista va treballar sobre els drapejats que cobrien l’escultura en el magatzem, i la tensió emocional que se’n desprenia. Per a Fantasma 77, l’artista italià capta fotograficament l’estat actual d’abandó de l’obra de Josep Viladomat, un escultor que el fantasma del dictador no el deixa dormir ni a ultratomba. Els comissaris de la mostra ens mostren les contradiccions estructurals que encara pesen sobre la nostra democràcia, i  que es fan més paleses en virtut d’una Llei d’Amnistia llunyana –del 77–, caduca i incomplerta. Una llei que no diu paraula per exemple del futur dels monuments i les obres d’art dedicades al dictador. Si no podem rendir comptes a Franco pels seus crims –es pregunten els comissaris– ho podem fer a les seves estàtues? A la imatge, la fotografia de José Aleixandre fa referencia als fets de València del 1983: la retirada de la estatua de ecuestre de Franco. Aquest article es va publicar en l'edició de paper de bonart n. 189 (febrer, març i abril del 2020)