Es posa al descobert un llenç de la muralla meridional de finals del segle XIV

Unes obres de rehabilitació en un edifici del carrer de l'Argenteria de Girona han permès posar al descobert un llenç de la part meridional de la muralla que encerclava la ciutat al segle XIV. Fins ara tota la documentació que es tenia d'aquest tram de mur baixmedieval a la zona del carrer de l'Argenteria era la que es relatava en diferents llibres i plànols de l'època, però no se n'havia trobat cap evidència física. La troballa arqueològica que avui s'ha presentat permetrà recuperar un referent visual d'aquesta part de la muralla, que començaria a l'anomenada torre del Telègraf i s'acabaria a l'inici del carrer del Carme. En aquest punt la muralla resseguia l'areny fins a trobar-se amb la muralla de les Ballesteries. El rei Pere III El Cerimoniós va ordenar tancar els burgs i els ravals de la ciutat amb la construcció d'una muralla per protegir Girona a la segona meitat del segle XIV. Els trams que ara es poden recórrer de la muralla a la ciutat són la part que s'ha mantingut al llarg dels anys d'aquesta mateixa construcció. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha subratllat la importància que té aquesta descoberta per al relat històric i patrimonial de la ciutat. "Es tracta d'una troballa extraordinària per a la ciutat, que ens dóna més informació del nostre patrimoni i que pot ser una clau més que ens obrirà portes a nous coneixements i ens permetrà conèixer més aspectes sobre la nostra història", ha remarcat. La intervenció arqueològica que s'ha fet a l'espai ha permès saber que la vida en aquest punt de la ciutat de Girona fa 600 anys –a principis del segle XV– transcorria 3,70 metres per sota del nivell de circulació actual. Els fonaments de la muralla s'han trobat a una profunditat de 3,80 fins a 4,50 metres i s'estima que el mur tenia una alçada d'uns 12 metres aproximadament. L'alçada de la muralla podria ser fins i tot superior, ja que a partir del segle XIX es van fer reformes importants a les cases de la Rambla i l'Argenteria i és difícil determinar el coronament del mur, tal com ha assegurat l'arqueòloga responsable del projecte, Maribel Fuertes. L'amplada del mur és de 2,40 metres. Arran del sondeig estratigràfic que s'ha fet amb les excavacions al carrer de l'Argenteria s'ha pogut conèixer que la primera gran modificació de l'espai va tenir lloc a mitjans del segle XVI, amb la construcció de l'edifici actual. En aquest moment, la muralla s'integrarà com a fons de l'habitatge i començarà el procés d'emmascarament de l'estructura, tot i que la muralla encara era visible des de la llera del riu. La gran modificació de l'espai del mur es va fer al segle XIX amb la reforma dels edificis de la Rambla i l'Argenteria. Amb aquestes remodelacions es van obrir les cases al riu, operació que va significar obrir la muralla i construir-hi balconades, a més dels pisos superiors dels edificis. A partir d'aquell moment la muralla restarà ja completament emmascarada a l'interior de l'habitatge i desapareixerà d'una manera gairebé integral del paisatge visual de la ciutat. Els serveis tècnics de l'Ajuntament de Girona i del Departament de Cultura la Generalitat de Catalunya han treballat de forma coordinada en les darreres setmanes per valorar la troballa que avui s'ha donat a conèixer. L'arquitecta municipal Rosa Cànovas ha explicat que, a principis del mes de maig, des de l'Ajuntament es va ordenar al promotor de l'obra del número 23 del carrer de l'Argenteria que s'aturessin les actuacions arran de l'estructura que havia quedat al descobert i que tot feia pensar que podia tractar-se de la muralla medieval de la ciutat. A partir d'aquí, des del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat a Girona es va actuar en l'espai per fer un estudi que determinés de què es tractava, de quan era i quina entitat tenia. Les excavacions van començar el 29 de maig i s'han acabat el 21 de juny. El director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona, Francesc Ten, ha posat èmfasi en la importància d'actuar ara "per deixar visible en la mesura del possible el tram de muralla conservada a nivell de subsòl i sòl, fer-la accessible i adequar l'obra per fer-la compatible amb els nous usos de l'espai, sense caure en actuacions com el fals històric". Imatge de la muralla.