"Sols a Catalunya", obra gràfica al Museu Goya

Amb el títol Soleils en Catalogne (Sols a Catalunya) el Museu Goya de Castras, al sud de l’Estat francès, a prop de Tolosa, exposa del 30 de juny al 29 d'octubre del 2017, una selecció d’obra gràfica que (els rebatejats com a astres per a l’ocasió) Salvador Dalí, Joan Miró, Pablo Picasso i Antoni Tàpies realitzaren sota la batuta del mestre del burí Joan Barbarà (Barcelona, 1927-2013). La mostra, que aplega un centenar de peces, presenta de manera més extensa el Barbarà artista, pintor i gravador, amb l’exhibició d’un autoretrat (l’única pintura de tota l’exposició), realitzat el 1982, i un tastet d’algunes de les sèries que ja es van poder veure fa uns anys en l’exposició homenatge Mediterrani del Museu de Montserrat: l’espectacular Empúries, inici d’un retorn; Liceu, realitzada després l’incendi del teatre, el 31 de gener del 1994; l’aclamada Negre sobre negre, del 1995, a més d’altres peces petites. Tristan Barbarà, fill del pintor i gravador i comissari de la mostra, explica que “el punt de partida és París, on el meu pare va arribar gràcies a una beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès. És allà on va conèixer Dalí i on aquest li presentà Picasso i Miró, que de seguida es convertirien en uns habituals del seu taller”. Tot i que amb Dalí va mantenir una intensa relació personal, professionalment van col·laborar en poques ocasions, ja que, segons recorda el comissari, “tenien interessos artístics diferents”. En aquest cas, es poden veure les dues obres que feren plegats: A Francesc Pujols i emperador trajà. De la col·laboració amb Picasso hi ha la sèrie L’enterrament del comte d’Ordaz; de Miró, cinc gravats de la sèrie dedicada a Antoni Gaudí, i de Tàpies, una tria de la sèrie Llull-Tàpies. Aquesta acurada selecció es complementa amb quaderns de dibuixos, llibres de bibliòfil de la col·lecció particular de Barbarà i notes manuscrites sobre la feina del taller del gravador a la capital catalana. Tot i que el Barbarà gravador va excel·lir, dins i fora de les nostres fronteres, pel seu domini de l’art del gravat, i va col·laborar amb els grans artistes del segle passat, com ara Eduardo Chillida, Jaume Plensa, Miquel Barceló, entre molts d’altres, Tristan Barbarà destaca, a més, la importància del treball del seu pare, com a creador, i hi afegeix: “En comparació amb la resta d’artistes d’aquesta exposició, tenia una obra més clàssica pel que fa al tema, però era un innovador en la forma de treballar.” La crítica d’art Maria Lluïsa Borràs, per la seva banda, va elogiar la seva doble trajectòria: “La força comunicativa de l’obra de Joan Barbarà, tan plena de matisos i ensems tan austera, fa oblidar que el seu taller l’han visitat els artistes més destacats i que han aconseguit gravats admirats arreu del món.” L’exposició Soleils en Catalogne s’acompanya d’un cicle de conferències al setembre amb la participació del comissari de la mostra; el director del Museu Goya de Castras, Jean-Louis Augé, i l’historiador de l’art Eliseo Trenc, que, entre altres qüestions, parlaran del taller de Barbarà a Barcelona i de la figura de Ramon Llull en l’obra de Tàpies. A la imatge, Joan Barbarà. Sèrie Negre sobre negre. 1995. Aiguafort estampat en negatiu, collage i reserva.