Swab conversa amb el comissari independent David Armengol

Swab Barcelona-Fira Internacional d’Art que tindrà lloc entre el 28 de setembre i l’1 d’octubre conversa amb el nou comitè de selecció, que estarà a càrrec d’escollir les galeries internacionals i nacionals que formaran part del programa general de la seva propera edició del desè aniversari. En aquesta ocasió, parla amb el comissari independent David Armengol (Barcelona, 1974). Especialment interessat en la condició de l'artista i la funcionalitat i/o disfuncionalidat de l'art, en els últims anys ha treballat en projectes derivats d'una lectura narrativa i performativa de l'espai expositiu. Ha exposat en institucions com la Fundació Joan Miró, Matadero Madrid, Caixaforum Barcelona, Fabra i Coats Centri d’Art Contemporani, Tabacalera Madrid o EAC Espacio de Arte Contemporáneo de Montevideo, Uruguai. Durant les edicions 2015 i 2016, fou el comissari de Swab Seed, secció dedicada a propostes de caràcter independent. Què és el que més t'interessa d'un artista nou? Entenc que la novetat és un bépreuat en un context de fira, però realment em costa pensar en aquests termes de “el nou”. La sorpresa davant un artista que desconec és similar a quan descobreixes una cançó que et sedueix i t'atrapa. Alguna cosa t'emociona, t'altera i et porta a voler escoltar més, a voler saber més sobre aquest músic o banda. En el context musical és més fàcil, ja que pots comprar els seus discos, i generar així aquesta pertinença. En art, aquest vincle és més complex. En el meu cas, com a comissari, té a veure amb entendre bé el treball, a sentir la intensitat de la seva obra, a entreveure afinitats discursives. De fet, té a veure amb el desig de treballar amb ell o ella; té a veure amb el fet de fantasiar amb aquesta possibilitat, encara que mai arribi a produir-se. Quin mitjà creus que prevaldrà en els propers anys? On estan les noves tendències en relació amb això? Realment no estic molt al dia de les tendències artístiques. Òbviament existeixen, però no em semblen el més rellevant en l'àmbit de l'art. Gaudeixo algunes d'elles, com per exemple la recuperació de la pintura des d'un enfocament més conceptual que formal, o la potència performativa de certes pràctiques artístiques, algunes molt emergents. En aquest sentit, m'interessen registres que aposten per la temporalitat sense oblidar-se de l'espai expositiu. Al seu torn, no em sento molt proper a unes altres, com per exemple les centrades a les tecnologies o en la materialitat digital. Com i on veus l'escena artística al nostre món post-Brexit? No crec que vagi a modificar en excés el context de l'art. De totes maneres, tampoc sóc capaç de dimensionar el seu efecte. Entenc que potser té o tindrà una doble repercussió. D'una banda, la pràctica: majors dificultats de mobilitat o permanència tant en l'humà com en el material, encara que això no és una novetat. Per l'altre, la ideològica: obres d'arrel política i activista que puguin incidir d'una manera o un altre en les seves conseqüències. Al cap i a la fi, l'art contemporani sempre estarà lligat a allò que defineix el nostre present. A la imatge,  el comissari independent David Armengol.