L'art de Dinamarca arriba al CCA

Del 7 de juliol al 17 de setembre de 2017, el CCA Andratx, al carrer Estanyera, 2, acull l'exposició Blind Date dels artistes de Dinamarca Troels Sandegard i Absalon Kirkeby. Una cita a cegues és una trobada casual entre dues parts conjurada per una tercera. Aquesta tercera part imagina com serà la unió i què podrà sorgir d'ella. La cita a cegues com a tal és un concepte bastant desgastat, degut sobretot a les plataformes online i als seus ràpids processaments i mecanismes visuals comparatius. I atès que les dues parts encara no es coneixen visualment, el paper de la tercera part comporta una càrrega de responsabilitat. Una cita a cegues prospera en espais socials senzills i oberts. Els artistes Troels Sandegård i Absalon Kirkeby no estaven familiaritzats amb les pràctiques de l'altre, abans d'aquesta trobada al CCA Andratx. I a diferència de la cita a cegues, la disposició de les quals sol ser breu i introductòria, aquesta exposició es concep més aviat com una convivència dins d'un mateix espai. En un moment en el qual moltes de les formes de convivència han expirat i han estat reemplaçades per una reorientació del jo social en constant evolució, fins i tot l'atrevit i gairebé performativa trobada en una cita a cegues manca ja de significat i roman en l'oblit. Troels Sandegård i Absalon Kirkeby comparteixen una devoció comuna cap als seus propis mitjans, gairebé una obstinació per participar dels seus propis processos. La llum, l'aire, la forma i la reflexió assumeixen diferents rols en les múltiples capes de moments, dades, píxels, metalls i minerals, ja que les imatges i les escultures es converteixen en contenidors de la vida registrada. Hi ha una ressonància en la densitat d'informació emmagatzemada en tots dos cossos de treball. Sandegård té un procés preestablert que ha de seguir i a través del qual sovint revela la presència d’allò invisible, traduint-ho en allò físic. Una reproducció sintètica de la transpiració del seu propi cos es manifesta en paisatges minerals interactuant amb l'alquímia dels diferents tipus de metalls. També treballa a partir de la petjada de la seva respiració dins un espai tancat, on una massa negativa es fa visible en ser aspirat d'un cub de llautó a diferents intervals, amb el volum equivalent a la quantitat d'oxigen que el seu propi cos utilitza durant una hora, deixant una selecció de diferents etapes de col·lapses. El procés de Kirkeby captura les complexitats de l'automatització de l'observació, recopilant-les i transformant-les en una imatge. Les seves recerques ho condueixen a les arrels de la creació, construcció i recepció d'imatges. El treball exposa la mobilitat de les imatges capturades a la vida real fins a la pantalla; els motius es dissolen en els seus propis motius, a través d'un procés de tamisat i classificació segons el qual l'artista compon nombroses capes de percepció usant l'ordinador com una paleta per barrejar i diluir la informació que ha obtingut la càmera. L'obra es revela una vegada ja impresa. És en aquest moment quan l'artista decideix si l'obra està acabada o no, encara que segueixi contínuament en construcció.