La galeria NoguerasBlanchard (Isaac Peral, 7 de l’Hospitalet de Llobregat) inaugura, el 14 de març, la tercera entrega de la sèries The Swamp of Forever (El pantà del per sempre més) amb obra de l’artista brasiler Daniel Chust Peters.
En un pantà el temps no flueix. Però això no vol dir que el temps deixi de ser. Més aviat al contrari, al pantà la història s'acumula i la vida es desenvolupa de forma putrefacta, conformant un ecosistema que, tot i que creix i s'expandeix, no tira cap endavant. Podríem arribar a pensar en el nostre cos com a un petit estany: no deixem de ser aigua atrapada dins d'una membrana, sotmetent cada glopada d'aire i a cada tros de menjar a la seva combustió pulmonar o putrefacció intestina. Com els pantans, també nosaltres creixem, ens desenvolupem i ens podrim, però és difícil afirmar que el nostre ser vagi cap a algun lloc. El que sigui que siguem, per descomptat, no flueix cap a cap mar en concret.
La idea que l'art avança o evoluciona sembla més una ficció de la modernitat occidental que una veritable descripció de la seva naturalesa. The Swamp of Forever és un cicle d'exposicions comissariat per Carlos Fernández-Pello que cerca desdoblar aquesta condició del temps en quatre aspectes –l'amor, la coincidència, l'estàndard i l'origen–, que comparteixen també una relació problemàtica amb la idea de linearitat.
En aquest tercer capítol, estàndard, es presenten una sèrie de treballs de Daniel Chust Peters (Sao Paulo, 1965) i una peça convidada d'Alfredo Rodríguez (Madrid, 1976). Es pot veure fins al 23 d’abril.
A la imatge, "VITAL AIR" (2020) de Daniel Chust Peters.