Aquest any 2017 es commemora el centenari de l’anomenada Revolució d’Octubre que va comportar la creació d’un estat socialista disposat a desafiar l’ordre internacional capitalista. Aquest fet va tenir una influència decisiva durant tot el segle XX. La revolució i sobretot el posicionament a favor o en contra d’aquella nova realitat estatal va ocupar la centralitat en el debat de les idees i el compromís polític. Elogis, crítiques i reaccions a aquella revolució i a les seves conseqüències / influències van configurar un autèntic camp de batalla de les idees. Aquest escenari va contribuir a realçar el paper públic de l’home de lletres, el filòsof, l’artista, el científic en relació a la seva actitud política o ètica en una societat moderna que es caracteritzava pel gran desenvolupament dels mitjans de comunicació. La transcendència d’aquests compromisos no restava en l’esfera reclosa de l’acadèmia, sinó que tenia un autèntic pes social o fins i tot podia articular directament l’agenda política. Comunisme, nazisme, feixisme, antifeixisme, anticolonialisme, lluites per la democràcia i la llibertat, pacifisme... van esdevenir almenys fins als anys 60 del segle XX l’eix de grans lluites tant situades en el terreny bèl·lic com en l’àmbit intel·lectual. L’obertura i la irrupció de nous discursos intel·lectuals i polítics a la fi dels anys seixanta, el descrèdit del socialisme real que es va acabar de confirmar a partir de 1989 i el triomf d’un liberalisme que encarnava la suposada fi de la història arraconava el paper de l’intel·lectual “engagé” clàssic. No obstant això, els desequilibris i el caos latents i evidents produïts arreu per l’expansió del model neoliberal van obrir noves perspectives de pensament i d’acció política que van esdevenir un punt de no retorn com la irrupció dels feminisme(s)i les diverses perspectives de gènere, les mirades postcolonials, el compromís en la resolució de conflictes i les lluites en favor de la restitució de la pau, la memòria democràtica i el respecte dels drets humans. En aquest col·loqui, davant la magnitud de la temàtica proposada, sense voluntat totalitzadora s’atendran de manera limitada algunes d’aquestes qüestions a fi de ressaltar les transformacions de la figura de l’intel·lectual a la llum, primer, de l’impacte de la revolució soviètica en bona part del segle XX per arribar, segonament, a la complexitat inherent del món globalitzat. Tindrà lloc els dies 28, 29 i 30 de setembre de 2017 i 8 d'octubre de 2017.