Exposicions

“Son. Empremtes i figuracions a les Valls d’Àneu” o el romànic des de la contemporaneïtat

bonart barcelona - 11/03/20

Del 12 de març al 27 de setembre del 2020, el Museu Nacional d’Art de Catalunya acull l’exposició Son. Empremtes i figuracions a les Valls d’Àneu, una reinterpretació contemporània de la col·lecció romànica del fons a càrrec de l’artista Oriol Vilapuig. Des de la contemporaneïtat, Vilapuig (Sabadell, 194) dona una renovada visibilitat a uns imaginaris dels segles XI i XII disseminats per les esglésies de les Valls d’Àneu. La presència d’aquests treballs dins el context de la Col·lecció d’Art Romànic planteja des del present noves formes d’interrogació del passat i obre una relació amb el temps més plural i complexa. El projecte es desplega en tres elements: les empremtes, vuitanta papers que s’exposen en un habitacle dins les sales de la Col·lecció d’Art Romànic, les esferes, un vast muntatge visual, i un atles visual en forma de llibre d’artista. Amb aquesta intervenció el Museu Nacional continua treballant amb els artistes per oferir una mirada a la col·lecció històrica des del present, convidant-los a realitzar projectes in situ i exposant la seva obra relacionada amb la col·lecció. Les Valls d’Àneu son el territori on es concentra el camp d’acció de l’artista Oriol Vilapuig. Situades al nord de la comarca del Pallars Sobirà, aquestes valls, de gran potencialitat simbòlica i de natura desbordant, s’obren puntejades i cohesionades per múltiples esglésies romàniques, seguint dos eixos: de Sant Pere de Burgal a Alós d’Isil (de sud a nord) i l’altre de Cervi a Son (d’est a oest). Aquest és el territori on l’artista inscriu un micro relat a partir de la tècnica del frottage, un procediment que permet que les imatges apareguin per contacte, no per representació, donant així visibilitat als baixos relleus esculpits a les piques que contenien aigua i oli, i que podem trobar en les esglésies disseminades pel territori. Aquests contenidors de pedra, datats entre el segles XI i XIII, contenien l’aigua beneïda per al ritual del baptisme així com l’oli per altres rituals religiosos i per il·luminar les esglésies. Aquest estudi inicial de l’imaginari centrat en les piques baptismals i d’oli, una tipologia pròpia de la zona, l’artista l’obre posteriorment a altres camps i experiències, totes vinculades al territori de les Valls d’Àneu. Formes de la natura, esquerdes, marques ancestrals, terres de còdols, petjades d’animal que ens porten a contextualitzar i obrir el seu camp interpretatiu, sempre seguint amb la tècnica del frottage. Totes aquestes formes són presentades en un espai construït especialment per a aquesta mostra dins les sales de romànic, un habitacle de cinquanta metres quadrats on les vuitanta empremtes que aquí es recu- llen intenten suscitar l’experiència física i fenomenològica d’estar envoltats d’imatges dins un espai simbòlic i significatiu. Aquesta intervenció s’acompanya d’un muntatge visual d’imatges procedents d’arxius i publicacions d’àmbits diversos i d’un atles visual que reforça això que passa “entre imatges”. Son. Empremtes i figuracions a les Valls d’Àneu forma part dels projectes que porta a terme el Museu Nacional per establir ponts entre la societat, el present i les obres que conserva el museu, convidant artistes contemporanis a treballar amb la col·lecció.

Oriol Vilapuig