Més que muses: les artistes surrealistes

El Museu Picasso de Màlaga, carrer Sant Agustí 8 de Màlaga presenta del 10 d'octubre 2017  al 28 de gener de 2018 la mostra Som plenament lliures. Les dones artistes i el surrealisme, que reuneix els treballs de Eileen Agar, Claude Cahun, Leonora Carrington, Germaine Dulac, Leonor Fini, Valentine Hugo, Frida Kahlo, Dora Maar, Maruja Mallo, Lee Miller, Nadja, Meret Oppenheim, Kay Sage, Ángeles Santos , Dorothea Tanning, Toyen, Remedios Varo i Unica Zürn. L'individualisme i la personalitat d'aquestes dones artistes es transmet a través de les més de cent obres d'art entre pintura, dibuix, escultura, collage, fotografia i pel·lícules reunides per a l'ocasió. Després de Sophie Tauber-Arp. Camins d'avantguarda (octubre 2009-gener de 2010), Hilma af Klint. Pionera de l'abstracció (octubre 2013-febrer 2014) i Louise Bourgeois. He estat a l'infern i he tornat (juny-setembre 2015), el Museu Picasso Màlaga aborda de nou una exposició que posa en valor el treball artístic de la dona en la història de l'art del segle XX. Comissariada pel professor José Jiménez, catedràtic d'Estètica i Teoria de les Arts de la Universitat Autònoma de Madrid, la mostra reivindica un just protagonisme a un grup de dones artistes la producció ha hagut d'esperar potser massa temps per assolir reconeixement internacional. El surrealisme va ser el moviment d'avantguarda que més dones va aglutinar a les seves files per ser renovador, provocatiu i per defensar una imatge de la dona com un ésser espontani i intuïtiu, propietària de la seva intimitat que, al mateix temps, com a ciutadana reclamava tant el dret a la feina o al vot com al gaudi del propi cos. Era un art que donava importància a la realitat personal i que facilitava com a mitjà d'expressió la unió del que eròtic amb l'emoció poètica, promocionant així el joc de dualitats o l'ambigüitat com a resposta al dictat de la raó. No obstant això, no va passar molt temps perquè elles s'allunyessin d'un moviment artístic que els va decebre perquè gairebé sempre les considerava en primer lloc com muses, nenes o vidents. Va ser un procés d'alliberament dolorós, dramàtic i, de vegades, amb finals tràgics, que paradoxalment els va facilitar la independència creativa i la superació del jou teòric i ideològic que els líders intel·lectuals del projecte van voler imposar-los. Incompreses, lluitadores i rebels, en alguns casos van ser eclipsades o utilitzades perversament per les seves parelles masculines. Però les seves vides i el seu art no només reptaven les convencions socials i institucionals en funció de representar una "alteritat" que altres autoritzaven, sinó, sobretot, criticaven amb fermesa els efectes repressius que provoca la imposició de normes en raó del tipus de gènere. Com és habitual, la mostra comptarà amb una publicació i amb un programa d'activitats culturals propi des del qual aproximar-se als principals aspectes artístics i històrics tractats en ella. A la imatge, Dorothea Tanning, "Petita serenata nocturna (Eine Kleine Nachtmusik)", 1943.  © Tate, London 2015 © The Estate of Dorothea Tanning / ADAGP, Paris / VEGAP, Màlaga, 2016.