Morató Aragonès: Mestres i companys

L' Arxiu Morató Aragonès i l'Ajuntament de Cornudella de Montsant presenten del 15 de juliol al 30 d'agost la mostra Morató Aragonès. Mestres i companys al Casal Jaume I, c/Sant Isidre 21 de Cornudella de Montsant. Un any després de la inauguració de la seu de l'AMA, en què es va mostrar una magnífica col.lecció d'olis de l'artista en gran format pertanyents a les seves diverses etapes creatives, l'Arxiu Morató Aragonès continua la seva trajectòria oferint-nos el testimoni excepcional de l'època i els estils amb que l'artista va conviure, va créixer i va desenvolupar el seu llenguatge. Morató Aragonès pertany a una generació d'artistes que es va forjar a cavall entre la pura tradició pictòrica i les diverses sacsejades que van tenir lloc als anys 40 i 50 amb l'epicentre a Paris. Aquesta mostra presenta un interessant recorregut per l'obra dels seus mestres i companys de professió, des d'un Ignasi Mallol amb qui va descobrir als anys 30 la seva vocació precoç o els seus mestres a Belles Arts Puig Perucho, Sanvisens i Santasusagna, fins als companys amb qui va compartir tertúlies, viatges i exposicions. La imatge fotogràfica com a testimoni és també present a la mostra, donant fe de moments puntuals de les ara ja mítiques tertúlies als cafès de La Punyalada o La Cova del Drac de la capital catalana. Ja al principi d'arribar a Barcelona per estudiar Belles Arts, al començament del anys 40, Morató s'introdueix a la tetúlia de La Punyalada de la mà d'Emili Bosch Roger, a qui havia conegut juntament amb Ignasi Mallol a Cornudella. L'ambient i la companyonia del cafè van ser sempre per a ell una constant social, un ritual quotidià d'esbarjo, però també de treball, com ens mostra la fotografia de la invitació, presa per Joan Iriarte a la Cova del Drac als anys 70. L'obra d'una trentena d'artistes (pertanyents a la seva col.lecció particular) ens situa en el context artístic i social del pintor. De les primeres amistats sorgides a l'empara dels estudis (Muxart, Aleu) fins a les que s'anaren formant en les diverses tertúlies, tant a Reus com a Barcelona (Sanjuan, Lloveras, Garola, Llobet, Siches, Torras Bachs, Griera, Cruañas, Sarsanedas o Rollán, entre d'altres) i moltes vegades en el fil conductor que eren les sales d'exposicions (Syra, La Pinacoteca i Grifé&Escoda, Kreisler, Comas, o la mateixa Anquin's de Reus, fonamentalment) L'exposició dedica també un espai a l'obra de Morató Aragonès, on es veuen per primera vegada algunes de les peces de la Cessió Montserrat Pàmies que no van tenir cabuda a la passada mostra. La mostra és un recorregut en el què s'estableix un diàleg no només entre l'obra de Morató i la dels seus mestres, on s'evidencia la petja estilística de l'època, sinó entre la propia obra i l'evolució propiciada pels viatges i els canvis en la mateixa societat. A la imatge obra de Morató Aragonès.