"Les escoles de belles arts i oficis" a la Revista de Girona

Ja és al carrer el nou número de la Revista de Girona, el corresponent als mesos de juliol i agost, amb un dels temes principals dedicat a «Les escoles de belles arts i oficis de les comarques gironines». Es tracta d’un dossier monogràfic, coordinat per la catedràtica d’art i educació a la UdG i investigadora Roser Juanola, que pretén reunir els diferents estudis publicats sobre les escoles d’art a les comarques gironines.

En el pròleg d’aquest dossier, Juanola hi explica que «la intenció és, en primer lloc, divulgar-los, però també esperonar que es continuï fent recerca sobre aquest tema, ja que encara queden molts aspectes per completar». Al llarg de tot aquest monogràfic queda manifesta la importància que van tenir les escoles d’oficis de la demarcació gironina no només perquè van esdevenir el bressol de les escoles de pintura, sinó perquè també van donar una formació tècnica i professional vinculada, d’alguna manera, al foment industrial.

El dossier es compon de vuit articles redactats per investigadors i estudiosos de la matèria per mitjà dels quals es pot anar resseguint les diferents particularitats de totes aquestes escoles: començant per la més antiga i possiblement més coneguda, la d’Olot (el 1783), passant per la de Girona, Figueres, la Bisbal, Banyoles, Llagostera, Ripoll o Puigcerdà.

Per a la redacció d’aquest monogràfic, Roser Juanola ha comptat amb la col·laboració del catedràtic emèrit d’història de l’educació a la UB Josep Gonzàlez-Agàpito, els historiadors d’art Joan Sala i Mariona Seguranyes, el professor Jordi Serra, el catedràtic emèrit d’història de l’educació Salomó Marquès i l’historiador Joan Anton Abellan.

Altres temes Aquest nou número de la Revista de Girona inclou diferents temes relacionats amb la història i l’actualitat cultural i social de les comarques gironines. En destaca l’entrevista a Narcís Comadira, pintor, poeta, assagista i dramaturg; el Perfil, que ens apropa a la figura d’Edu Sívori, el poeta argentí que fa setze anys que viu a Girona, i els articles biogràfics dedicats al professor gironí Joaquim Estrach (1920-2016); a Josep Plaja (1917-2004), un pioner de la natació gironina, i a Pere Verdaguer (1929-2017), l’escriptor nord-català d’origen banyolí que va morir el mes de febrer passat.

També conté dos reportatges sobre patrimoni (com el centrat amb l’Eixample Malagrida d’Olot), sobre música (els protagonistes dels quals són el compositor i pedagog gironí Francesc Civil i Cantut, de Belda & Sanjosex, reconegut com un dels millors discos folk del 2016) i fotogràfics (un retrat de grup a Faber, Residència d’Arts, Ciències i Humanitats de Catalunya, a Olot, i el treball realitzat per Pep Sau i Albert Tarrés «La fageda d’en Joan»).