L'art cel·lular de Waltraud Maczassek a l'Espai Guinovart

Del 22 de juliol al 17 de setembre de 2017, l'Espai Guinovart, a la Plaça del Mercat s/n, d'Agramunt, acull l'exposició de Waltraud Maczassek. Les obres de Waltraud Maczassek comparteixen entre elles una pulsió cap a l'orgànic. L'expressió de problemàtiques o interrogants no resolts, com la qüestió de la temporalitat o de l'espacialitat, dóna lloc a reflexionar al voltant de la nostra relació amb quelcom que no ens pertany, però que hem de conservar com a part intrínseca de recer: la natura. I ho fa sense deixar rastre d'una localització concreta ni d'un temps determinat. Les seves obres reivindiquen l'origen d'allò que en tant que viu és finit i, per tant, efímer. Se'ns presenta, amb cada imatge, la possibilitat de recórrer un cicle en moviment constant, sense uns límits clars i amb una marcada intensitat poètica. Com a artista, comparteix amb Guinovart el profund afecte cap a l'entorn. El contacte amb la terra, les seves olors i llums es reuneixen amb el qüestionament de la nostra existència. Aquesta exposició ens permet generar un diáleg entre l'abstracció del pintor català i la de l'artista alemanya a través de l'expressió profunda de la natura, amb tot el que això implica i provoca. La mateixa artista escriu sobre la seva obra que vol mostrar fragments, espais viscuts i captats mitjançant les emocions. Són obres de la natura que apel·len als sentits i que manifesten les formes escultòriques que deixen al seu pas els insectes, els fongs, la corrosió del temps o, en aquest cas particular, les cèl·lules. Les obres de Waltraud Maczassek són fragments que poden percebre's com a metàfores dels retalls de la nostra memòria en el trajecte personal de la vida. Natura efimera que parla de la cèl·lula com a engranatge d'una microcosmologia humana que conviu amb nosaltres des de l'origen fins a la fi i que estableix una analogia directa amb la visió macro del funcionament del cosmos. L'exposició revela detalls d'allò que tenim, però que no podem veure, i ens trasllada a la forma primera i primigènia de l'ésser humà: la cèl·lula, que, situada com a punt de trobada entre individus i organismes, agafa protagonisme i ens ajuda a veure-hi més enllà i més endins.