Els quadres de la sèrie Nit i Dia: de Damià Camps a Àngel G. Llàcer

En la sèrie de Televisió de Catalunya (TV3) no només han aparegut dipòsits de cadàvers (morgue), bars de contactes, gimnasos de boxa, metges forenses i cirurgians pedòfils, l'argument també s'articulava al voltant d'una trama de polítics corruptes amb ramificacions (branquillons) en el món de l'art. L'actor Peter Vives, el Nil de La Riera, interpreta el paper de Damià Camps, un jove i prometedor pintor que és l'amant de la galerista Joana Porta (Lluïsa Mallol), malèfica esposa del corrupte Martí Miró. A Nit i Dia hi apareixen teles pintades, veritables obres d'art que pertanyen no pas a Damià Camps, sinó a l'enginy i la factura d'Àngel González Llàcer (Barcelona, 1962). Un antecedent d'aquesta suplantació ja va succeir en el llargmetratge de Woody Allen, Vicky Cristina Barcelona (2008), on es mostraven les pintures que figuradament realitzava Juan Antonio (Javier Bardem interpretant el paper d'un pintor modern). Les teles que simulava crear eren en realitat obres del pintor Agustí Puig (Sabadell, 1958) qui a través d'aquesta col·laboració va esdevenir conegut en els cercles nord-americans. Els quadres d'Àngel González Llàcer es reconeixen meridianament, ja que han estat exposats a la galeria d'art Àgora 3, la degana de les galeries sitgetanes, a més també van ser penjats l'any passat en l'exposició que va organitzar en el Tinglado 4 del moll de costa de Tarragona titulada A la recerca del diapasó. Àngel G. Llacer va ser el finalista guanyador del premi Sanvisens de 1986 i novament aquest any 2017 ha estat premiat amb l'accèssit atorgat per gentilesa de la família del pintor català. Deixant de banda l'argument de Nit i Dia, les pintures d'Àngel G. Llacer tenen un segell inconfusible tant quan practica l'abstracció com quan interpreta els paisatges de vinyes de Canyelles i els voltants del Penedès, terres que coneix des de la infantesa pel contacte amb el món de la pintura des de les beceroles; la seva mare Teresa Llacer ha estat l'hereva del llegat espiritual i estètic del gran Ramon Sanvisens, de quina pintura Àngel n'és un gran admirador. Resulta distret i divertit descobrir aquests jocs de miralls, aquestes clissades d'ull que trobem sovint en els decorats dels sets de televisió, en les escenografies fictícies dels platós a Sant Joan Despí. Tot s'hi val en la guerra i en l'amor! Rebuscant informació a la xarxa Internet he robat l'enregistrament d'una entrevista a un jove Àngel Gonzalez Llacer, datada el 1986, acabat de sortir de la facultat de Belles Arts on la seva mare hi donava classes de figura humana. També n'he trobat una altra, aquesta del 2000, que reprodueix el vernisage de Paintings, el 2000 a Paris, Chez Laurent Garnier, el disjockey? L'aparició en un mitjà tan potent com la televisió, amortida si voleu per l'anonimat, no deixa de ser una oportunitat d'or, per un artista plàstic que ha trobat el seu propi llenguatge i els quadres del qual són reconeixibles i amb un estil i factura propis que els fan únics. L'ull és el qui treballa i l'embolcall d'una producció com aquesta sèrie catalana titulada Nit i Dia, ben bé pot catapultar la carrera artística d'aquest Àngel amb arrels a Canyelles. Així sigui. A la imatge, Carme Garcia i Peter Vives en un fotograma de la sèrie Nit i Dia. Al fons els quadres d'Angel G. Llacer.