Apunts per a un manifest: Treball de part

Com a treballadors de l’art hem de reflexionar sempre sobre la nostra posició en el complex procés de producció i tambe sobre quin tipus de relacions establim amb els nostres col·legues. Quina és, llavors, la tasca del comissari? Amb qui treballa? Per a qui? Quina ha de ser, en definitiva, la relació entre el comissari i l’artista? El comissari no és un guardià amb poder legitimador que desenvolupa tasques de vigilància ni el seu material són objectes –béns culturals– que enumera, inventaria, documenta i estudia. Quan treballa amb artistes, la seva tasca és sempre la d’acompanyament. Es tracta d’un alambinat procés en què la tasca principal consisteix a assistir l’artista per a que aquest pugui donar a llum els millors fruits. Per això la seva feina s’acosta a la d’una doula o llevadora. Nogensmenys, podem parlar del comissariat com a maièutica; és a dir, com a art obstètric o com a art de fer néixer (exposicions).  Sòcrates, segons ens explica Plató al Teetet, definia així la maièutica: primer, desperta i apaivaga els dolors del part. Segon, sap conduir bé els parts difícils. Tercer, provoca, si cal, l’avortament. Així, el comissari, en tant que llevadora, ha de brindar el suport físic, emocional i informatiu necessari en cada moment. També ha de saber combatre allò erroni. El seu treball comença, per tant, molt abans del trencament aigües. La bona llevadora –explica també Sòcrates– és aquella que és capaç d’arreglar feliços matrimonis que en un futur engendraran criatures sanes i fortes.  La conversa perllongada i el diàleg constant vinculen artista i comissari en un procés d’aprenentatge i descobriment conjunt. Entre ells s’estableix una relació horitzontal i dialèctica. Plegats han de ser capaços de crear un espai de reflexió que transformi l’exposició en “una obra que construeixen dos protagonistes i que es completa quan tots dos aconsegueixen ingressar en el món de l’altre”. Cal entendre el comissariat com un treball col·lectiu on cadascú desenvolupa en simpatia una tasca diferent però complementària. És cert que l’artista pot donar a llum sense un comissari. Però, possiblement, el treball serà molt més carregós i les complicacions el poden conduir a l’òbit (metafòric, és clar). A la imatge, Quàntica. A la cerca de l’invisible al CCCB, comissariada per Mónica Bello i José Carlos Mariátegui. Aquest article es va publicar en l'edició de paper de bonart n. 188 (novembre i desembre 2019 i gener 2020).