Marlborough Madrid obre la temporada amb una exposició individual d'Alfonso Albacete que representa un recorregut pel concepte de temps entès des de diferents facetes. Per una banda hi ha el temps de la pintura, aquell temps empleat en el procés de creació del quadre a l’estudi, evidenciat en ocasions amb metapintures, representacions dels propis treballs, quadres dins de quadres, una espècie de joc de miralls recurrent en l'obra d'Albacete.
Per l’altra banda també hi ha el temps transcorregut de les estacions de l'any i en un joc de paraules i idees, l'artista també pren com a motiu les estacions de metro i representa aquestes esperes que conformen i fragmenten el transcórrer del temps urbà.
En paraules del propi artista, "hi ha coses que estan pintades i que no s'aprecien a la vista". Tot el conjunt de la seva obra té un component intrigant. Com diu el crític Jaume Vidal Oliveras, "l'obra d'Albacete ens sembla com una mena d'endevinalla o enigma: ambigua, elusiva, vetllada, un joc entre el mostrar i l’amagar. L'artista, poc donat a parlar del seu treball, summament prudent, és d'aquells que entén que la pintura només pot defensar-se a si mateixa amb el silenci".
Alfonso Albacete (Antequera, Màlaga, 1950) es va formar pictòricament amb Juan Bonafé a La Alberca (Múrcia), portant després a terme els seus estudis de Belles Arts i Arquitectura a València i Madrid. Posteriorment va ser becat pel Ministeri de Cultura per investigar noves formes expressives. En els anys setanta torna a la pintura i realitza la seva primera exposició individual a la Galeria Chys de Múrcia en 1972.
L’exposició Destiempo es pot veure a la seu madrilenya de Marlborough (carrer Orfila, 5), des del 14 de setembre fins al 21 d’octubre.