Muntades & Miralda a PalmaDotze

PalmaDotze de Santa Margarida i els Monjos presenta fins al 29 de març del 2020 Muntades & Miralda M&M. PalmaDotze proposa una trobada entre Antoni Miralda (Terrassa, 1942) i Antoni Muntadas (Barcelona, 1942). Tot i ser dos dels artistes catalans més internacionals, M&M –com apareixen a la mostra–, representen dues maneres diferents d’afrontar l’art, malgrat que comparteixen alguns referents i moments clau en les trajectòries respectives. Tots dos, per exemple, van viure la Nova York de començaments dels anys 70, on van coincidir i l’atzar va voler que compartissin taller, com explica J.M. Font en la presentació de l’exposició: Miralda, acabat d’arribar de París, va veure un anunci al tauler de Pearl Paint, la botiga de subministraments artístics de Canal Street, on Muntadas oferia compartir estudi. Eren els moments del videoart, l’art conceptual i els moviments contraculturals. Com recull el documental Els Karamazoff. A walk on the SoHo years (2016), de Juan Gamero i Carmen Rodríguez, molts artistes catalans que van viure aquell moment van experimentar una radicalització en els llenguatges i, fonamentalment, en les actituds. D’aquesta transformació, ni Muntadas ni Miralda en van restar al marge. Si Miralda era l’excés, Muntadas era la síntesi i la reducció dels conceptes. Precisament la primera col·laboració es produeix en aquell moment, Miralda va concebre Sangría 228 West B’Way (1972), que va congregar un centenar de persones. Muntadas hi va participar i l’acció, que incloïa també projeccions, es va fer en el loft que compartien a Tribeca. Va consistir en un menjar festiu comunitari, un arròs aromàtic de colors acompanyat de sangria. Gairebé un cinquantenni més tard, el vi protagonitza de nou la trobada entre tots dos, un nou cerimonial per a una festa, en aquest cas els 30 anys de PalmaDotze. Una celebració que va més enllà del fet artístic i que s’endinsa en la tradició vinatera de la família penedesenca, i també, literalment, en la sala de refredament del Mas Pujó, un espai que habitualment no està obert a les visites. La intervenció, amb el nom de Dos per un, posa en joc dues maneres d’aproximar-se a l’art: un artista, des de la tensió de les idees i la contraposició de significats, i l’altre, des del vessant més festiu i pròpiament cerimonial.   A la mostra resseguim moments puntuals dels dos autors, amb flaixos d’obres que han marcat les seves trajectòries, com ara Hazañas Bélicas, de Miralda, o Wet Paint, de Muntadas. Hi escorcollem les afinitats i discordances, i d’alguna manera ens sorprenen per la proximitat d’algunes mirades i fins i tot per la manera de materialitzar les metàfores o els jocs de paraules, amb un sentit de l’humor intel·ligent i ple de comentaris crítics, malgrat que de vegades puguin semblar antagònics. Així, més que una delimitació clara entre Bacus i Apol·lo, entre la rauxa i el seny, ens ofereixen un joc de màscares i de transgressions inèdit, com es desprèn del mural on les seves inicials, l’acrònim de la doble ema, es repliquen en infinites variacions. A la imatge, detall de Muntades i Miralda M&M. Aquest article es va publicar en l'edició de paper de bonart n. 189 (febrer, març i abril del 2020)