Al cap del carrer: Per uns museus més "promiscus"

La tardor ens ha portat la novetat del gir que la Fundació Mapfre farà a la seva seu barcelonina: deixen la casa Garriga Nogués, es traslladen a l’edifici vela de la Torre Mapfre al Port Olímpic, i, en lloc de fer dues exposicions de fotografia i una de pintura, a partir del maig del 2020 totes tres seran de fotografia. Una altra de les novetats és que la Fundació Mapfre ha dissenyat per a la seva futura seu barcelonina una programació dividida en tres línies, una de les quals és donar visibilitat a fons fotogràfics públics i privats del país. El primer d’aquests fons serà la Col·lecció Nacional de Fotografia, capitanejada des del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Excel·lent: una vegada més, la col·laboració entre el sector públic i el privat dona bons fruits en el camp de la cultura. Una de les raons per les quals es pot justificar aquest acord és que no s’ha materialitzat el centre de fotografia previst als palaus d’Alfons XIII i Victòria Eugènia de Montjuïc. Però aquesta idea planteja molts interrogants: per què no s’estan exposant aquests fons en equipaments existents com ara el Palau Robert, el Macba, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, l’Arts Santa Mònica o el Palau de la Virreina? Precisament, La Virreina va donar exemple al sector fa uns anys i va obrir el meló de revisar la fotografia catalana recent amb una exposició magnífica, La fotografia “creativa” (1973-1982). A la Fundació Mapfre ho ha tingut clar: no han esperat a tenir un edifici nou de trinca, ni gaire lluït, ni situat en un lloc estratègic per posar-se a treballar: confien mantenir les xifres de públic amb la qualitat de les exposicions, fent xarxa amb la Fundació Foto Colectania i les escoles de fotografia i creant un premi de fotografia. Un altre cas paradigmàtic dels museus i les seves seus és l’ampliació del Macba: després de les eleccions municipals, la disputa entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per la Capella de la Misericòrdia sembla haver quedat en segon pla, tot i que continua sent urgent que els veïns del Raval tinguin un CAP en millors condicions. Si és tan difícil trobar una solució, podríem començar veient la col·lecció del Macba desplegada a les sales del CCCB, sempre que ho permetés la seva agenda? No parlo de la temuda fusió dels dos equipaments. Però si tots dos estan dedicats a la contemporaneïtat, podrien trobar més punts en comú i dedicar part de la seva programació a desenvolupar-los junts. Seria bo que en temps de vaques magres els responsables dels equipaments públics col·laboressin amb més intensitat. Seria una bona manera que els museus guanyessin pes social i que la ciutadania els veiés com a imprescindibles. Amb l’empenta de tots potser les adminstracions s’adonarien que potenciar-ne l’activitat arreu també és una prioritat. Les exposicions de la Fundació Mapfre es traslladen al Port Olímpic. A la imatge, foto de la mostra de Shomei Tomatsu que es va poder veure a la Casa Garriga Nogués. Protesta, Shinjuku ,Tòquio, 1969. Col·lecció del Tokyo Photographic Art Museum, Tòquio. © Shomei Tomatsu – INTERFACE / Cortesia de Taka Ishii Gallery Photography / Film. Aquest article es va publicar en l'edició de paper de bonart n. 188 (novembre i desembre 2019 i gener 2020)