La bellesa grisenca dels paisatges d'Elena Kervinen al Temple Romà

El Temple Romà de Vic, carrer Pare Xifré s/n, acull a partir del 4 d'agost una exposició dedicada a Elena Kervinen. D'origen finès però radicada prop de Barcelona des dels 19 anys, entre 2004 i 2011 vaig dirigí una galeria d'art, on treballà amb artistes com 'Eugènia Balcells, Dozier Bell, Stefan Hoenerloh, Astrid Kruse Jensen, Jaakko Pernu, Silja Puranen i Ulla Shemeikka. Com John Keats, Kervinen creu en la bellesa. "La bellesa és la veritat, la veritat, la bellesa", és a dir, tots sabeu a la terra i tot el que necessiteu saber ", va escriure el poeta anglès. Si hagués de definir el nou treball en un frase escolliria: "Ens estan dient que hi ha un altre món fora de nosaltres, a l'univers, i també hi ha una altra dimensió com a individus, a part de la vida quotidiana". Per a ella, "els nous dibuixos fusionen diferents temps i espai, l'assolible i inabastable. El material i l'espiritual són aquí i ara". Per això el resultat són uns paisatges atemporals serens i equilibrats que semblen tenir vida pròpia. Influenciada per la filosofia i art xinesos, Kervinen uneix el visible amb allò invisible per revelar "una estructura més profunda". Així, el dibuix es converteix en eina per a la meditació, en mode de transformació i evolució que ens lliga al flux universal infinit. Les línies que conformen les seves obres van teixint una xarxa, metàfora de la substància que forma tot allò que existeix sense solució de continuitat,  "la respiració primordial que assegura la unitat original continua animant a tots els éssers, vinculant-los a una xarxa gegantina, entrellaçada i engendrada ", explica François Cheng a El camí de la bellesa. Llibres, pel·lícules i música són material per a ella. Si nomès pogués escollir-ne un, contestaria: Un llibre,  Poesia de l'infinit de David Jou. Un vídeo profundament emotiu i sorprenent que vaig veure no fa molt de temps és Big Bang 2 d'Ori Gersht. (No us recomano que consulteu-la a Internet, ja que cal veure-la al seu ritme i longitud). I, si tingués més temps, aprendria a ballar mambo i vals. A la imatge, obra d'Elena Kervinen.