Picasso i Toulouse-Lautrec: mirades paral·leles al Thyssen-Bornemisza

El Museu Thyssen-Bornemisza, Passeig del Prado 8 de Madrid, presenta del 17 octubre 2017 al 21 de gener de 2018 la mostra Picasso / Lautrec, comissariada pel professor Francisco Calvo Serraller, catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat Complutense de Madrid, i Paloma Alarcó, cap de conservació de Pintura Moderna del Museu Thyssen-Bornemisza. Henri de Toulouse-Lautrec (1864-1901) i Pablo Picasso (1881-1973) mai es van conèixer. Quan Picasso va visitar París per primera vegada, l'octubre de 1900, Lautrec ja estava molt malalt i moriria prematurament un any després. No obstant això, l'obra radical de Lautrec, la seva manera de percebre la modernitat, va produir un impacte molt potent en el jove Picasso. A través d'ell va descobrir el pluralisme de la societat moderna que va condicionar la seva manera d'entendre l'art. Tot i ser ben conegudes aquestes afinitats, Picasso / Lautrec és la primera exposició monogràfica dedicada a la comparació d'aquests dos grans mestres de la modernitat. A través de més d'un centenar d'obres organitzades al voltant dels temes que van interessar a tots dos -els retrats caricaturescos, el món nocturn dels cafès, cabarets, teatres, la crua realitat dels éssers marginals, l'espectacle del circ o l'univers eròtic dels bordells, es podrà comprovar que el diàleg de Picasso amb Lautrec, amb influències i coincidències, no es limita exclusivament a l'obra primerenca del pintor espanyol, sinó que travessa tota la seva producció artística i arriba fins a la seva etapa de maduresa. La carrera artística de Lautrec tot just va durar quinze anys, la de Picasso però més de set dècades. Els dos van ser genis artístics des de la infància, es van sentir atrets per París en la seva joventut i van rebutjar l'ensenyament acadèmic que els van imposar. Però sobretot, el domini del dibuix seria una de les claus que donaria sentit a l'obra de tots dos. Tant Lautrec com Picasso van dibuixar compulsivament tota la seva vida, tenien una predisposició especial per a la línia i la caricatura i des de molt joves van omplir amb extraordinària destresa centenars de quaderns amb els seus dibuixos. Es pot afirmar que tots dos pensaven i s'expressaven dibuixant i qualsevol nova obra venia precedida d'innombrables assajos i experimentacions en paper. Però és, sens dubte,  la peculiar manera de mirar el món el que més els vincula. A la imatge, Pablo Picasso, "Els clients", 1901.