"Altres artistes a la donació Picasso 1970"

El Museu Picasso de Barcelona presenta fins al 3 de setembre del 2017 Altres artistes a la donació Picasso 1970. El Museu Picasso de Barcelona descobreix la col·lecció d’obres que l’artista malagueny va reunir d’amics seus de joventut com Carles Casagemas, Santiago Rusiñol, Manuel Pallarés, Manolo Hugué o Julio González, principalment del període d’estudis a la Llotja i de l’entorn d’Els Quatre Gats i també de companys i alumnes del seu pare com Rafael Blanco Merino i Leandro Oroz Lacalle. L’exposició Altres artistes a la donació Picasso 1970 aplega 31 obres, entre dibuixos i pintures, com a part de la gran donació de més de 1.900 obres que Picasso va llegar al museu l’any 1970, en memòria del seu amic Jaume Sabartés. És la primera vegada que totes aquestes obres veuen la llum de manera conjunta. La totalitat de la donació és de 236 pintures a l’oli, 1.149 dibuixos, 17 àlbums amb dibuixos, dos gravats, quatre llibres de text amb dibuixos marginals i 47 obres d’art d’altres artistes; obres que el pintor havia deixat als domicilis familiars de Barcelona quan va marxar a París el 1904 i que havien custodiat durant molts anys la seva mare, la seva germana i els seus nebots Vilató Ruiz. La mostra s’organitza en tres àmbits. El primer està circumscrit a l’àmbit familiar i acadèmic; el segon, a les obres d’artistes vinculats a Els Quatre Gats; i el darrer, a artistes la relació amb els quals va transcendir Barcelona. La comissària, la cap de la col·lecció del museu, Malén Gual, fa dialogar aquestes obres amb altres peces de Picasso per poder comparar llenguatges plàstics i contextualitzar-les. El resultat és un recorregut singular per la infantesa, l’adolescència i també per la seva formació fins que es va establir de manera definitiva a París. Si hi va haver una època realment decisiva per a l’evolució creativa de Pablo Picasso aquesta fou la de la seva estada a Barcelona –de manera intermitent entre 1895 i 1904–, durant la qual trobà en aquesta ciutat els ambients més avançats de renovació que li permeteren defugir els ensenyaments academicistes paterns i optar decididament per l’avantguarda. Va tenir els primers contactes amb els corrents innovadors europeus i la possibilitat d’albirar la porta de la modernitat, per a ell desconeguda fins  aquell moment. Picasso va arribar a Barcelona el 1895, quan encara no havia fet 14 anys, els seus contactes amb el cercle d’Els Quatre Gats no començaren fins al febrer de 1899, al seu entorn d’Horta de Sant Joan, després del curs que passà a Madrid per finalitzar els seus estudis a l’Escola de Belles Arts de San Fernando. Aleshores encara estava molt influït per la concepció artística oficial que comença a trencar durant el curs acadèmic de 1897-1898 a Madrid i que consolidà a Horta de Sant Joan (juny 1898-gener 1899). En tornar de nou a Barcelona, va ser quan Picasso estava preparat i predisposat a adonar-se de la força del modernisme i de l’existència d’Els Quatre Gats, on va coincidir amb un grup de joves (Pallarès, Sabartés, Carles Casagemas, Ricard Opisso...) que intentaven obrir-se camí en el món de l’art i de la literatura. Finalment, l’any 1904 Picasso se’n va a París acompanyat de Sebastià Junyent per instal·lar-s’hi i obrir noves perspectives a la seva carrera. Aquest és el viatge que la mostra ens ofereix quan encara Picasso buscava els seus referents en la construcció de la seva personalitat artística. A la imatge, detall de Caricatura d’un guàrdia forestal. de Carles Casagemas. Barcelona, 1899-1900. Llapis grafit i aquarel·la sobre paper. 11,8 x 8,1 cm (irregular). Museu Picasso, Barcelona. Donació Pablo Picasso, 1970. Foto: Gasull Fotografia.