Fidel Aguilar a la Casa Pastors

La Casa Pastors de Girona presenta fins al 10 de setembre del 2017 Un meteorit fugaç. Fidel Aguilar (1894-1917). La Casa Pastors de Girona obre les portes per presentar l’exposició antològica més completa de Fidel Aguilar, de qui enguany es commemora el centenari de la mort. Una gran mostra que aplega més de dues-centes obres d’Aguilar, algunes desconegudes fins a l’actualitat, que sintetitzen l’art de la seva època, és a dir, de la primera meitat del segle XX. Gironí nascut el 1894, Fidel Aguilar tingué una trajectòria artística ascendent que es veié truncada per la mort a la prematura edat de 22 anys. Una defunció que ràpidament va obrir via a la consolidació d’una aurèola de genialitat entorn de la seva figura, des d’aleshores associada a la soledat i a l’obediència. Tanmateix, amb l’exposició Un meteorit fugaç. Fidel Aguilar (1894-1917), la comissària, la periodista cultural Eva Vàzquez, s’aproxima des de la seva expertesa a l’obra d’Aguilar des d’un nou angle, més ampli, que va més enllà del context noucentista en què s’inscriu i analitza amb profunditat noves analogies artístiques, a més de les ja conegudes com l’arqueologia grega i l’arcaisme medieval, i més pròpies de la cultura de masses: les glamuroses estilitzacions de les revistes il·lustrades, la gestualitat dramàtica del cinema mut, el gust per l’exotisme de les dives de la dansa com Tórtola Valencia, o l’art déco dels anys vint i trenta. Per entendre la figura de Fidel Aguilar ens hem de situar en els inicis de la seva carrera artística, a l’entorn de l’any 1913. Dedicat a la professió d’ebenista, Aguilar disposava d’un taller als baixos de l’edifici de la Pia Almoina a Girona, on alternava la talla i la restauració de mobles d’encàrrec amb obres de creació, que en un primer moment consistien en figuretes de fusta o fang on es feien incipients dos dels trets que uns anys més tard serien distintius de la seva imatgeria principalment femenina: la contracció de mans damunt el pit i la violenta torsió del coll. En aquest període de desvetllament artístic del jove, la societat gironina Athenea, impulsada principalment per l’arquitecte Rafael Masó i el poeta i mecenes Xavier Montsalvatje, va començar a aglutinar les aspiracions de modernitat del nucli noucentista gironí. Aguilar acabà essent-ne un col·laborador actiu, submergit en el classicisme auster de l’art català i europeu del moment. En aquest sentit destaquen els exlibris que feu per a la família Montsalvatje i els decoratius putti d’inspiració barroca, com també la seva vinculació amb la revista Aiguaforts, per a la qual va dibuixar una sèrie de vinyetes satíriques i caricaturesques. L’Aguilar més fascinant, emperò, el trobem en l’escultor que estima i treballa directament la pedra, en aquell artista que planteja un imaginari femení de primer ordre, basat en un univers petri de figures endolades, dolces, esveltes, gràcils i serpentejants, sensuals i un poc innocents, amb rostres andrògins, sense equivalent a la Girona del seu temps. Aquestes dones de trets hel·lènics i gest delicat, lleument orientalitzants, algunes de les quals llueixen vestits prisats d’inspiració clàssica, revelen per altra banda una austeritat i una puresa de formes excepcional. Entre aquestes n’hi ha algunes d’exquisides, com ara Figura femenina de la col·lecció d’Anna Aguilar, a més d’alguns bustos femenins en marbre rosa i altres caps de pedra cisellada extreta de les runes dels carreus de les muralles de Girona. Aguilar no va viatjar mai a Itàlia ni a París; tan sols s’ha documentat una breu estada a Barcelona. Però potser això no li era necessari: els seus dibuixos i escultures respiren modernitat i testimonien que el seu autor estava a l’aguait del que ocorria pels volts de 1915 en els debats estètics catalans i europeus a través de les exposicions d’Athenea i de les publicacions artístiques facilitades per amistats i coneguts. Perquè en la seva solitud, Aguilar desitjava “formar-me en l’art, adquirir coneixements, eixamplar horitzons [...] en la quietud del meu taller, trobar una solució plàstica a les meves aficions [...] ser algú, algun dia”. Tenia 22 anys i un futur prometedor com a artista, però la seva trajectòria va ser breu i intensa com la d’un meteorit fugaç. A la imatge, detall de Figura femenina de Fidel Aguilar. Col·lecció Anna Aguilar Domènech. Barcelona.