Dos artistes holandesos al CCA Andratx

A partir del 25 d'agost de 2017 i fins el 10 de desembre de 2017, els artistes holandesos Koen Deleare i Bas van der Hurk presenten l'exposició Scenarios of Desire al CCA d'Andratx, al carrer S'estanyera, 2. A Scenarios of Desire aquests dos artistes holandesos desafien la vella, ferma i provocativa declaració que la pintura està morta i és estàtica. Qüestionar la vida (posterior) de la pintura com a mitjà que reflecteix l'actual estat de l'ésser, comprèn qüestionar també nostra íntima relació amb les xarxes socials dins del context artístic i quotidià. Per això, els artistes consideren la mort de la pintura alguna cosa redundant i redirigeixen la nostra atenció cap a la transitivitat i la mobilitat de les imatges amb la finalitat de posar el focus sobre l'híbrid de matèria i sensació, del que estan fetes les seves pintures. Si la pintura està morta, és l'espectador qui ha de donar vida a l'obra acabant-la amb la seva interpretació personal. En incorporar el "desig" al títol de l'exposició, els artistes fomenten les associacions subjectives del visitant quan observi les obres a la CCA Kunsthalle. Delaere i van den Hurk estan indiscutiblement en contra de descriure la pintura com a estàtica, ja que els materials utilitzats per a la creació de les seves obres, així com el context i la informació addicional, estan en constant transició i moviment, igual que "cap home pot creuar el mateix riu dues vegades". Al llarg de l'agost de 2017 tots dos artistes han viscut amb les seves famílies als estudis del CCA, combinant les seves identitats com a artistes, amants i amics en un mateix espai. Aquest "aura" està present en les seves obres d'art, com una transformació física d'aquestes circumstàncies. La influència dels diferents elements del seu entorn proper segueix existint sobre el llenç com a rastre de la vida viscuda. El que sembla més un gest de object trouvé té un significat més profund per Delaere i van den Hurk. Els seus processos busquen revelar el flux de l'experiència tant en l'obra com en l'espectador, seguint la seva "transitivitat" i "tacte intel·ligent". L'un és descrit per David Joselit com "la forma en què una acció és transferida a un objecte" i l'altre, exemplificat per Derrida com la noció de l'ull/la mirada, veure-és-ser-vist-sense-ser-vist, i per tant tangibles amb els ulls/la mirada de l'Altre. En aquest sentit de tocar, els artistes senten curiositat per investigar com la pintura pot tocar el món i com el món pot tocar la pintura a canvi.