L'imaginari pictòric de Rafael Romero al Museu del Càntir

Del 8 de setembre al 22 d'octubre de 2017, el Museu del Càntir d'Argentona, a la Plaça de l'Església, 1, d'Argentona, acull l'exposició Imaginarium del pintor Rafael Romero. La creativitat, es manifesta, en el seu ample espectre de possibilitats, com un vessant terapèutic vers aquestes fragilitats, la més fràgil la finitud de l'existència, en grans paraules, la mort. Així els homes, hem creat constantment espais de refugi de “papier maché”, cartó-pedra, enganys subtils, com El Jardí de Gilgamesh, la Utopía, segons Thomas More o tanmateix per Evémerus, l'Illa de l'Inscripció Sacra. Hesiode en els seus mites ens il·lustra i dirigeix en el mateix sentit, obsessivament cap a aquestes dimensions, llegendes, narratives oníriques de felicitat, per no ampliar l'espectre a dimensions no menys vàlides com les platòniques on es preconitzen estats idíl·lics , tanmateix a l'àmbit de les teològiques en quant a la defensa des de les religions de paradisos i regnes celestials on l´ésser gaudeix del descans etern, si el mereix, clar. Totes aquestes Arcàdies, terres de felicitat, simplicitat i pau, són les aspiracions humanes, la resolució teòrica i conceptual d'aquesta nostàlgia magna que tant preocupa a Rafael Romero. Res de tot això és nou i de fet ell només ha pintat les seves particulars Arcàdies, el seu tema obsessiu, l´únic tema, aquest Imaginarium, territoris de pau, d'esperança, paradisos ideals, llocs on dipositar l'ànima cansada, fugides ontològiques mitjançant viatges que han d'alliberar-lo... Sempre ha gestionat així les meves preocupacions existencials, pintant buscant la seva pau, lluny de filosofies complexes, buscant una felicitat de l'intimitat, de camí potser poètic, res més. Amb aquesta sèrie de pintures “Imaginàries”, aquest “imaginari” pictòric de l'ànima, s'endinso novament i plàsticament en aquesta reincident necessitat de superació del dol que em produeix la temporalitat i la finitud de les coses, dol, també s'ha de dir, pal·liat quan el pintor és conscient de viure intensament el present, l'únic espai temporal que té certesa.