Hi ha fotògrafs que estan destinats a ser recordats per una sola dels milers d’imatges que han pres al llarg de la seva carrera. Efectivament, les fotografies icòniques projecten el seu autor a la posteritat. La dramàtica imatge de Kevin Carter al Sudan, amb un voltor a l’aguait d’un nen famolenc; la de Gervasio Sánchez de la destruïda biblioteca de Sarajevo; la d’Alberto Korda del Che Guevara... A la llista d’aquestes imatges històriques tot sovint apareix la fotografia de la portada del disc Abbey Road dels Beatles, feta pel fotògraf escocès Iain MacMillan i que celebra aquest any el seu 50è aniversari. Més enllà del contingut sonor del disc, un dels millors del grup de Liverpool, aquella fotografia, aquella coberta, s’ha convertit en una de les més famoses de la història de la música.
MacMillan (1938-2006) va desenvolupar la seva carrera com a fotògraf en els epicentres d’Escòcia, Londres i Nova York. Les seves imatges de la vida als carrers de Dundee i Londres li van merèixer un important reconeixement que el va portar a treballar per a la premsa de la capital i més tard li van permetre fotografiar noms destacats del cinema, la cultura i la música rock.
La connexió d’Iain MacMillan amb els Beatles va venir l’any 1966 a través de Yoko Ono i l’entorn de la Indica Gallery, epicentre de la contracultura londinenca i espai habitual de molts músics importants de l’anomenat Swinging London. La relació es va convertir el 1969 en l’encàrrec de fer les fotografies del nou disc del grup, sobre un projecte ideat (i dibuixat) per Paul McCartney. La relació dels Beatles amb artistes de diferents disciplines s’havia concretat en portades que reflectien treballs de Robert Freeman (que va treballar amb el grup en la majoria dels seus primers discos), Robert Whitaker i Klaus Voorman (Re-volver), Peter Blake i Jann Haworth (Sgt. Pepper’s) o Richard Hamilton (The White Album).
La sessió de fotos per al disc que al cap i a la fi seria el darrer enregistrat pels Beatles (tot i que es va publicar abans que Let It Be) es va preveure per a les 10 del matí del dia 8 d’agost del 1969, al pas de zebra que hi ha just al davant dels estudis de la discogràfica EMI a Abbey Road, a Londres. Tot i que un policia havia de tallar el trànsit, es va disposar de poc més de 10 minuts per a la sessió. MacMillan va fer només sis fotografies al capdamunt d’una escala al mig del carrer, mentre John, Paul, George i Ringo creuaven el pas de zebra en totes dues direccions. La planificació prèvia del fotògraf sobre els croquis dibuixats per McCarney va afavorir la feina.
Iain MacMillan va reconèixer que la tria de la fotografia que es va fer per a ocupar la portada va ser del seu gust i que sempre li va “produir una gran satisfacció”. No en va, aquest disc és recordat per la seva portada, que no té cap referència als Beatles i al nom de l’àlbum, i que ha estat reproduïda i imitada per altres músics en infinites ocasions.
Més encara, aquell pas de zebra d’Abbey Road s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge dels fans del grup, que l’han convertit en un dels llocs més fotografiats del Regne Unit. Fins i tot una càmera transmet via internet les 24 hores del dia les anades i vingudes de la gent reproduint aquella famosa foto que va fer, ara fa justament 50 anys, Iain MacMillan.
A la imatge, Iain MacMillan va ser l’autor de la fotografia de la coberta del disc Abbey Road dels Beatles.
Aquest article es va publicar en l'edició de paper de bonart n. 188 (novembre i desembre 2019 i gener 2020).