Diàleg pictòric d'Ansesa i Escribà a la Shubertíada

La mostra "Diàlegs. Pintura, música i patrimoni" és una col·laboració entre el Bòlit de Girona i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural per fer de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran (al carrer de l'Abat Rigau, 4), un espai de referència de la difusió de l'art contemporani a les comarques de Girona. Aquesta exposició s'emmarca en el Festival de Música Schubertíada de Vilabertran, que se celebra des del 17 d'agost fins al 3 de setembre. Precisament en el concert inaugural s'interpretarà el lied de Schubert Nacht und Träume (Nit i Somnis), de Franz Schubert. Diàlegs: pintura, música i patrimoni és un cicle estival que uneix tres puntals de la cultura: la pintura, la música i el patrimoni, a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran on, des de fa 25 anys, té lloc la Schubertíada, un festival internacional, dedicat al món del lied romàntic i a la música de cambra, en el que s’ha obert una programació dedicada a la pintura contemporània. Les obres d’Enric Ansesa i Xavier Escribà que es poden veure a la Canònica parteixen del lied Nacht und Träume, compost per Franz Schubert el 1822 a partir d’una cançó del poeta austríac Matthäus von Collin. Així, amb aquesta peça simple però d’extrema delicadesa com a fil conductor, Ansesa presenta tretze pintures que s'interrelacionen en l’evolució del concepte de l’espai fet pintura, potser com Nacht und Traüme de Schubert o com el yin i el yang de Tao; l’inventari dels morts i la lluita punxant dels que volen viure més enllà. Punts, camps, presència, són diverses denominacions o referències per edificar elcontínuum que l'artista gironí construeix a partir del punt-centre i que, en multiplicar-se, busca l’infinit en l’ocupació de l’espai a mode d’encefalograma del pensament actual, en què la reflexió de les seqüències no és res més que l’avui, que és el futur d’ahir. Les peces de Enric Ansesa que es poden veure a Vilabertran continuen el discurs propi d'aquest artista, que compta amb una obra rotunda, sensible i d’una profunda harmonia estètica que manté la constant del color negre. El negre, que va més enllà de la llum, que es transforma en energia i al mateix temps en espai. Es tracta de composicions constructivistes en les que s’hi configuren dialèctiques sígniques i gestuals amb sentit minimalista molt marcat. També a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, Xavier Escribà presenta «Somnis pictòrics», un conjunt d’obres formalment molt diverses però que responen a un mateix criteri de llibertat i identitat autònoma que l’artista ha volgut que convisquin en un mateix espai mental circumscrit en un embolcall de fusta. Com si d’un somni es tractés, aquest revestiment afavoreix una dimensió espai - temps en què tota lectura i experiència hi té cabuda. Tot i que Escribà es defineix com a pintor, moltes de les seves obres prenen una corporalitat que l’apropen a una certa sensibilitat escultòrica. L’ambigüitat de ser al mateix temps pintor i escultor és una mostra més del seu infatigable qüestionament sobre què pot ser pintura avui. Es tracta de la tercera edició d’aquesta programació d’exposicions dedicada a la pintura contemporània, que en anys anteriors ha exhibit l’obra de Montserrat Costa i Jordi Martorano (2015) i Quim Corominas i Assumpció Mateu (2016). Totes quedaran recollida en un catàleg de futura aparició.