Carles Duarte exposa les seves fotografies d'albades al Museu de la Vida Rural

El dia 1 de setembre, a les set de la tarda, s'inaugurarà a la sala Maria Font del Museu de la Vida Rural l'exposició Quadern d'albades de Carles Duarte. Participaran en la inauguració el director del museu, Ramon Rosich; el comissari de l'exposició, Ramon Casalé; i l'autor de les obres, Carles Duarte. L'exposició, que es podrà veure al museu fins al 5 de novembre, mostra una faceta poc coneguda fins ara del poeta Carles Duarte, el seu treball fotogràfic. En concret, les fotografies que l'autor ha fet durant els darrers anys de l'albada, aquell moment que transcorre entre l'aparició de les primeres clarors del dia i la sortida del sol. Des de dues talaies d'excepció de Barcelona i l'Escala l'artista ha fotografiat, pacientment, aquest moment del dia, tan ric i divers en cromatisme. Duarte, de fet, és un gran observador del cel, doncs passa hores contemplant-lo, sigui a ull nu o a través de les lents dels seus telescopis. Així es manifesta, també, en els poemes que acompanyen l'exposició. La repetició constant d'una mateixa feina, en un mateix moment del dia, sobre un paisatge familiar, permet al fotògraf el pas d'el fet objectiu a el fet conceptual. No es busca la reproducció d'un paisatge, poc canviant dia rere dia, sinó la recreació d'un moment, únic, irrepetible i diferent cada jornada. Ramon Casalé, comissari de la mostra, ho expressa amb les següents paraules: "les fotografies de Carles Duarte no són les més habituals dins el camp de les albades, ja que hi apareixen esclats de color, però en el seu conjunt representen una nova manera de veure el cel amb tot el que l'acompanya". La tria de les imatges s'ha fet a quatre mans entre Casalé i el mateix Carles Duarte i s'ha materialitzat també en un llibre amb el mateix títol, Quadern d'albades (Pagès Editors). El llibre aprofundeix en la relació i possible influència de diferents pintors en la manera com Duarte entén el paisatge i tracta el color. Des de Mark Rothko a Daniel Berdala, passant per Jules Olitski o Anet Duncan.