Cent anys del Museu d'Art Jaume Morera

En la novel·la Moments estel·lars de la humanitat, Stefan Zweig narra, amb aquella seva ploma exacta i europea, catorze relats històrics –des de la caiguda de l’imperi Romà d’Orient a l’indult de Dostoievski poc abans de la seva execució– anant a buscar aquell fet concret, aquell petit moment que ho canvia tot, aquell descuit, aquella idea, aquell fet casual o premeditat, aquella part aparentment petita que transforma la història i esdevé decisiva durant segles i segles. El mes de maig del 1912, fa 105 anys, s’inaugurava a la ciutat de Lleida, en el marc de la festa major, l’Exposició General d’Art, una mostra col·lectiva de diversos artistes –tant dels que treballaven a Lleida com d’aquells nascuts a Lleida que desenvolupaven, per raons diverses, la seva carrera a fora– que va marcar un punt d’inflexió en el context de l’ambient artístic de Lleida. L’exposició, entre altres, mostrava obra de Baldomer Gili Roig, Xavier Gosé –va fer-ne el cartell promocional–, Antoni Samarra, Antònia Farreras –una de les tres dones del total de 31 artistes participants–, Prudenci Murillo i Jaume Morera, entre d’altres, i va suposar una consolidació de l’anomenat art lleidatà. Potser és excessivament vanitós classificar aquest fet com a moment estel·lar de la humanitat, però sí que pot considerar-se un moment estel·lar de la història artística de Lleida i ben segur que és un fet que provocaria accions, un germen instal·lat al lloc adequat i al moment adequat que arrelaria i donaria els seus fruits. Sorgit d’una exposició. El Museu d’Art Jaume Morera de Lleida pot considerar-se una conseqüència directa d’aquesta exposició. La intel·lectualitat de Lleida va manifestar la necessitat de disposar d’una institució que fos una seu permanent d’exhibició i l’any 1914, dos anys després d’aquella Exposició General d’Art, se signaven els primers acords institucionals entre la Diputació i la Paeria –sota el precepte de crear “una institució popular que influís notablement en la conducta del nostre poble”– i tres anys més tard, l’11 de maig del 1917, el Museu d’Art obria les seves portes. La seu primigènia del flamant museu fou el Mercat de Sant Lluís, un palauet d’inspiració grega ja desaparegut ubicat on avui hi ha l’estació d’autobusos. Al llarg dels seus cent anys d’història, el Museu Morera ha tingut una trajectòria desigual –amb una guerra civil entremig– i ha passat per diverses ubicacions. La seu actual, a l’edifici del Casino Principal amb accés des de dos carrers  –el carrer Major, 31, i l’avinguda Blondel, 40– és encara transitòria en espera del trasllat a l’edifici de l’antic Palau de Justícia. Avui en dia, el Museu d’Art Jaume Morera és un servei museístic de caràcter públic i de titularitat municipal de la Paeria de Lleida que té la missió de reunir, conservar, estudiar interpretar i exhibir una col·lecció d’art modern i contemporani que contextualitzi les obres dels diferents artistes lleidatans. El Museu Morera explica la història de Lleida –amb ànim global– a través de les manifestacions artístiques contemporànies. El nom del museu. Per descomptat que el fons del museu conté obres de Jaume Morera Galícia (Lleida, 1854-Madrid, 1927), pintor paisatgista i persona decisiva en la creació del Museu –no només va cedir la seva pròpia col·lecció sinó que va intervenir en el seu naixement amb tràmits polítics i gestions institucionals, i per això la denominació del museu incorpora el seu nom– però també està format per obres de diverses disciplines artístiques. Des de les més clàssiques –pintura, escultura, arquitectura, dibuix, arts de l’estampació– als nous llenguatges artístics del segle XX –disseny gràfic i publicitari i les arts de la imatge: fotografia, vídeo i altres mitjans audiovisuals. Una de les parts més destacades de la col·lecció és la de les obres dels artistes vinculats a l’avantguarda dels anys trenta del segle XX, un moment de plena sintonia amb els corrents artístics nacionals i internacionals més avançats. Destaca especialment l’Arxiu Cristòfol, la col·lecció d’obres de l’escultor Leandre Cristòfol (Os de Balaguer, 1908-Lleida, 1998), un dels pioners de l’escultura surrealista catalana. Jesús Navarro, director des del 1994. En l’actualitat, sota la direcció de Jesús Navarro des de l’any 1994, el museu programa un seguit d’exposicions –tant de producció pròpia com en itinerància– que donen energia a la institució i mantenen vius els objectius fundacionals. Ara mateix s’hi pot veure Connexions, una proposta commemorativa del centenari del museu, un projecte que posa en diàleg algunes de les seves millors obres del fons i altres procedents de les principals col·leccions artístiques del país, de manera que es posa de manifest la rellevància de la seva col·lecció. Connexions té la particularitat d’haver estat multicomissariada a càrrec d’alguns dels millors historiadors i crítics d’art del país, col·laboradors del museu en diferents moments, que hi han aportat el seu punt de vista particular. Amb els anys, la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida ha anat creixent fins a esdevenir una de les més importants del país. És necessària una visita a Lleida per conèixer la història cultural de la ciutat i de totes aquelles persones que han configurat el riquíssim llegat artístic d’aquesta Catalunya de terra endins. A la imatge, Connexions. Exposició que es pot veure actualment al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida (Foto: Jordi V. Pou).