El Palau Robert presenta 100 anys mirant el cel, exposició commemorativa del centenari del Servei Meteorològic de Catalunya. Es tracta d'una fita prou important a tots els nivells, científic, polític, cultural i social, i es mereixia l'exposició que, del 17 de setembre al 16 de gener, acull la sala 4 del Palau Robert.
L'exposició fa un recorregut per la història de la institució, des dels orígens, la creació, la consolidació i el tancament del primer període (1921-1939), fins a la refundació i creixement de l'actualitat (1996-2021). El Servei Meteorològic de Catalunya neix de l'esforç de la Mancomunitat de Catalunya per modernitzar el país i crear infraestructures i serveis per millorar el nivell de vida de la població i el coneixement de l'entorn.
Va ser proposat pel Dr. Eduard Fontserè l'any 1919, després d'assistir a la primera conferència internacional de directors de serveis meteorològics. Allà va ser conscient de que important era per a Catalunya dotar d'eines que ajudessin a impulsar el coneixement meteorològic i climatològic per posar-lo a disposició de tothom. Per això va presentar a la Mancomunitat la proposta de creació d'un servei de meteorologia a Catalunya.
El 31 de març de 1921 s'aprovà el decret de constitució del Servei Meteorològic de Catalunya. És doncs una institució centenària, amb vocació de ser útil a la ciutadania, informar sobre l'estat de l'atmosfera i millorar el coneixement climàtic del país a fi d'entendre millor el lloc on vivim.
L'SMC de la primera època (1921-1939), sota la direcció del doctor Fontserè, va ser pioner en molts aspectes, com ara l'emissió dels butlletins radiofònics amb avisos per a pagesos i navegants, mapes per a l'aviació, sondatges atmosfèrics i marítims o campanyes experimentals com la de l'anomalia tèrmica a la plana de Vic, a més de participar, com a membre de ple dret, als organismes internacionals de l'època.
El SMC actual, adscrit al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, treballa per ser útil a l'Administració i a la societat, amb una marcada vocació de servei públic.
La predicció meteorològica de qualitat, especialment dels episodis extrems, les eines de teledetecció i les xarxes d'observació desplegades arreu del país o el monitoratge del canvi climàtic són instruments que permeten aprofundir en el coneixement de què ha passat, del que passa i del que passarà.
Però hi ha un tret específic que defineix el tarannà del Servei Meteorològic de Catalunya, un fil conductor que connecta totes dues èpoques: la ciència feta amb la gent i per a la gent.