"El món de Giorgio de Chirico" a CaixaForum Barcelona

CaixaForum Barcelona presenta fins al 22 d'octubredel 2017,  El món de Giorgio de Chirico. Els paisatges metafísics de De Chirico no són altra cosa que anhels d’eternitat. El pintor retrata l’essència perenne de cada cosa, l’esperit perdurable del món. Són, en definitiva, síntesi destil·lada de la realitat, perfils d’un món que tant podria ser real com irreal. Confluència perfecta de poètica, realitat i símbol. Les seves obres transiten per un temps parat. L’exactitud de les seves formes contrasten amb l’ambigüitat de l’enigma que omple tots els seus quadres. El pintor, evocador, reflexiona entorn del temps i el viure, sobre l’existència i l’home. Troba en el món clàssic els elements necessaris i la iconografia adequada per dibuixar l’eternitat, les solituds humanes, la problemàtica de l’existència. Grans places, espais oberts però limitats, figures humanes deshumanitzades, maniquins... són algunes de les imatges recurrents en la seva obra. L’home, amb tots els seus límits, no és capaç de comprendre la realitat. Metàfores crues de l’home, d’un home desnaturalitzat, fill de la industrialització,  amb el pes de la humanitat, la història i el temps a les espatlles. Però aquest temps –o aquest no-temps– característic de les seves composicions, entre l’actualitat i el món antic, té sempre quelcom de profètic. L’autor disposa els elements necessaris per a una narrativa que, al cap i a la fi, només exposa dubtes i preguntes, reflexions que esdevenen oracles difícils de desxifrar. Missatges ocults. L’artista opinava que tota obra d’art havia de ser capaç de transportar l’espectador a un temps i un espai on conflueixen cultura, memòria, realitat i ficció, una narrativa que fes sorgir a l’espectador el dubte de la realitat. Totes aquestes motivacions, ocultes rere les obres de Giorgio de Chirico, apareixen ben representades i explicades en la mostra que CaixaForum –amb la col·laboració de la Fondazione Giorgio e Isa de Chirico i la Galleria Nazionale Moderna e Contemporanea de Roma– va inaugurar el passat 14 de juliol i que es podrà visitar fins al 22 d’octubre d’aquest mateix any. A través d’unes 150 obres entre pintures, dibuixos i escultures, Mariastella Margozzi, comissària de la mostra, traça un recorregut centrat en els principals aspectes de la seva trajectòria artística. Des de l’obra metafísica que el donà a conèixer, desenvolupada durant la dècada de 1910 i l’obra carregada de referències iconogràfiques dels anys 1920 i 1930, passant per la revisió de la pintura dels grans mestres clàssics realitzada durant la dècada del 1940, fins a arribar al període neometafísic dels seus darrers anys. Podríem parlar, doncs, d’una exposició amb caràcter de retrospectiva. Una oportunitat única a Barcelona de poder veure obres rellevants de la seva trajectòria com La sposa fedele, Consolazione metafísica o La casa del poeta. Una finestra oberta al món personal i íntim de Giorgio de Chirico. El mateix món que va fascinar els grans artistes de la seva època, com Dalí, Picasso, Cocteau i els principals pintors surrealistes, però també alguns dels pintors del magicisme i de la nostra postguerra. El seu és un món habitat per éssers i objectes que són producte de l’observació atenta de la realitat i d’una revelació fruit d’aquest procés, de la mirada atenta de l’home que s’adona de la veritat oculta del món, de la realitat profunda de l’espai i el temps. A la imatge, detall de Giorgio de Chirico. Les muses inquietants, 1947. Galleria Nazionale d’Arte moderna, Roma © Giorgio de Chirico.