Es Baluard presenta del 2 de novembre al 18 de febrer la mostra Gabinet. Eivissa-Mallorca: anys 50-90. Primera part, Don Kunkel i el seu context.
L’obra de Don Kunkel es desenvolupa, principalment, al voltant de l’abstracció. Després d’una etapa inicial de caràcter figuratiu, a la dècada de 1960 adopta una figuració subtil basada en formes sinuoses i una senzillesa compositiva que desemboca en l’abstracció geomètrica, eix de la seva obra de llavors ençà. Kunkel articula un llenguatge propi, sistemàtic i minuciós, basat en la linealitat, la simetria i l’ordre racional; un estil vinculat a les pràctiques constructivista i minimalista i caracteritzat per l’experimentació pel que fa al suport −paper i cartó, principalment−, un element transformat en «matèria pictòrica» que potencia la tridimensionalitat. A partir dels anys vuitanta, Kunkel s’aparta de l’ordre i la simetria i el volum adquireix més protagonisme a les seves composicions, centrades en la investigació entorn de l’espai.
Don Kunkel (Plainfield, Nova Jersey, EUA, 1933) arriba per primera vegada a Eivissa el 1958, després de viatjar per diverses ciutats europees −Barcelona, Londres i París− i residir a Lima (Perú), on tenia l’estudi i un taller d’obra gràfica. Artista format en la pintura i el dibuix al natural, Kunkel és reconegut per la seva aportació al camp de l’obra gràfica i pel seu paper en l’activació d’Eivissa com a centre artístic durant els anys seixanta i setanta, juntament amb el nord-americà Carl van der Voort (Fort Myers, Florida, 1928 – New Haven, Connecticut, 2004) i la seva galeria dedicada a l’art contemporani.
En aquesta primera mostra, a més d’aproximar-nos a Don Kunkel, inclòs ara a la col·lecció gràcies a l’acord de dipòsit amb el MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona, ens aproximarem als seus coetanis i a les situacions viscudes durant aquestes dècades, en què se simultaniegen els inicis d’agrupacions artístiques com el col·lectiu Ibiza 59 i el grup Tago a Mallorca.
Es Baluard s'ha proposat repensar la història de l’art contemporani de les nostres illes des d’òptiques noves i avançar entre allò testimonial (les gravacions de l’Arxiu Balears) i la teoria crítica (casos d’estudi i exposicions monogràfiques a partir de la col·lecció). Al Gabinet es presenta, així, una primera fase d’Eivissa-Mallorca i donam prioritat, a partir de l’individual (la figura, en aquest cas, del pintor d’origen nord-americà Don Kunkel), a una sèrie d’interpretacions sobre els col·lectius i les agrupacions desenvolupats en ambdues illes.