La Sala Rusiñol descobreix el món de Màgic Andreu

La Sala Rusiñol, carrer Santiago Rusiñol 52 de Sant Cugat del Vallès, presenta del 8 de setembre al 4 d'octubre la mostra El meu món màgic del Màgic Andreu. Els collages, els assemblatges, els relleus, els òxids ferris i les escultures són el vehicle que li permeten plasmar les seves sensacions i vivències. La mà del il·lusionista és més ràpida que els ulls de l’espectador. El protagonista de l’actuació invoca un abracadabra, articula i mou els dits com si llancés un polsim sobrenatural i, alehop, el truc s’ha esdevingut i el públic no té més remei que reconèixer el mèrit de l’artista i trencar a aplaudir. Un dels més destacats professionals en aquesta difícil tasca de fer possible l’impossible, el Màgic Andreu, ha decidit orientar la seva intel·ligència i el seu sentit de l’estètica cap a les arts plàstiques, i ens ofereix, a la Sala Rusiñol de Sant Cugat, unes obres basades en la combinació i reinterpretació d’objectes quotidians i en el collage. Francesc Andreu i Sabadell (Barcelona, 1948) és un home de grans inquietuds que ha desenvolupat nombrosos oficis, que ha viatjat per tot el món –ha travessat els països escandinaus en trineu de gossos– i que ha posat el seu temps, esforç i capacitats al servei dels demés –ofereix espectacles de màgia als nens malalts de la planta d’oncologia infantil de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i participa activament en una ONG que ajuda als nois i noies més desfavorits del Nepal–. A les peces exposades hi trobem el mateix esperit de convertir el dia a dia prosaic en experiència poètica que dóna vida a les seves representacions de mag. La part superior d’una cafetera a l’inrevés conforma un rostre, les pales d’unes culleres sense mànec són uns ulls…. A la vegada, diferents retallables li permeten parlar del poder dels diners, de les relacions entre homes i dones, del progrés tecnològic que amenaça d’atropellar-nos, de les formes d’oci o de la nostàlgia de la infància. Tot plegat amarat del sentit del humor que sempre l’ha caracteritzat, i que en el seu cas queda perfectament evidenciat amb la presència d’una medalla amb banda de tela i agulla per a enganxar a la roba, doncs ell sempre solia acabar els seus números de màgia penjant-se una immensa condecoració a la levita del frac i dient: “sóc el millor”. Màgic Andreu ens ensenya una mateixa lliçó als escenaris i a les escultures i quadres, que som els propis prestidigitadors de la nostra vida i que a les nostres mans està dotar-la de màgia. A la imatge, collage del Màgic Andreu.