Combats del temps: La bellesa del groc

Els colors són símbols. Els colors identifiquen. Els colors tenen una història. A l’edat mitjana neix un sistema heràldic que després influenciarà, durant segles i encara avui, les banderes nacionals, els colors litúrgics, les insígnies militars i civils, les samarretes esportives, els panells de les carreteres i sobretot els colors de la política. Els colors pertanyen a l’imaginari col·lectiu de cada moment. La vida no és mai incolora. La pell té color. Pobres i rics són identificables pels colors, ja siguin naturals o artificials. Més enllà, però, del color representat hi ha el color percebut i sobretot els matisos dels colors. Hi ha colors forts, el negre, el blanc, el vermell i d’altres de més discrets. Hi ha els colors de la política, el vermell del marxisme, el blau de la dreta, el verd de l’ecologia. Hi ha colors prohibits en un temps i en un lloc determinat perquè els colors són identitat. Els colors generalment no s’expliquen perquè pertanyen a uns codis no escrits però ben presents en la cultura de cadascú, tot i que segons els àmbits geogràfics o culturals poden tenir significats diferents. L’art i la creació artística són colors.  El groc és un dels colors primaris més discutits: és el del petit pollet, però també el de l’or medieval, el del sol, el de la joia i el de la festa (M. Pastoureau, Jaune, histoire d’une couleur, Paris, Seuil, 2019). El groc és el color de la truita feta amb ous i el de la mostassa. Els nazis obligaven els jueus a portar una estrella groga. A Barcelona els taxis són grocs. El 18 de desembre del 2019 es jugava un Barça-Madrid al Camp Nou i el Tsunami Democràtic havia organitzat una acció consistent a llançar una pluja de pilotes inflables grogues al camp en un moment determinat del partit. Amb anterioritat s’havien fet volar globus grocs o s’havien exhibit pancartes grogues. El groc és, a Catalunya, un símbol que identifica i mobilitza. També és perseguit i rebutjat. Des del 2017, el groc, aquí, és més que un color: el groc identifica una lluita. Groc és el títol d’un llibre de Toni Galmés (Història gràfica d’una lluita, Comanegra), i els sopars solidaris de l’independentisme són grocs, perquè, com escriu Jordi Cuixart des de la presó: “El fil groc de la solidaritat ens manté units” (El receptari groc, coordinat per Ada Parellada, Òmnium i Viena edicions). En poc temps, el groc, a Catalunya, ha canviat d’identitat. Les flors grogues ja no són només flors, els llaços grocs no són només llaços, la llum groga ja no és només llum. Recordem que el 30 de novembre del 2017 el govern espanyol, en el marc de l’aplicació de l’article 155, prohibia el groc en espais públics, fonts o façanes. El groc és una reivindicació. El groc ha adquirit una nova bellesa. A la imatge, una pilota groga amb l’escrit Spain Sit and Talk llançada pel Tsunami Democràtic al Camp Nou el 18 de desembre del 2019.