Congost, Morey i Ferron coincideixen al Centre d'Arts Contemporànies

El ACVic Centre d'Arts Contemporànies, carrer Sant Francesc 1, presenta Wonders de Carles Congost del 14de setembre al 18 d'octubre i Cos Social de Joan Morey del 20 d'octubre al 18 de novembre. Aquesta exposició aplega els dos darrers treballs produïts pel Premi de Videocreació de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona, que es complementen amb algunes obres i elements referencials precedents de cada artista. En parel·lel, el centre acull també la mostra individual de Toni Ferron I si resulta que en comptes de ser ciutadans és que només som espectadors? A Wonders Carles Congost construeix un híbrid entre el biopic musical, el documental, la ficció poètica i la reflexió assagística. Ho fa a partir del grup Musical Youth, un grup de reggae format per cinc nens, que va tenir un gran i únic èxit amb la seva cançó Pass the dutchie (1982). Tenint com a rerefons el concepte one-hit wonder, la serena i fascinadora presència de dos dels membres del grup, Dennis Seaton i Michael Grant, intercalen anècdotes personals amb lectures i interpretacions de textos d’Eloy Fernàndez Porta. En cap moment s’apel·la a l’enyorança amarga de l’èxit efímer, ja que la pantalla s’omple amb nous conceptes i relats traçats des la reflexió madura. En aquest projecte s’hi canalitza una combinació entre habituals interessos temàtics, com són la música, la cultura pop o els subgèneres, presents en la seva trajectòria, i tractats amb sensibilitat vers la quotidianitat i els elements comuns de la condició humana. A Cos Social Joan Morey analitza la relació de l’individu amb el fet social a través d’una performance sense públic enregistrada en vídeo. Com si es tractés d’una lliçó d’anatomia, es presenta un cos nu a mercè de l’observació i la manipulació per part d’un petit grup d’individus. L’espai en el qual es va dur a terme la performance és l’antic amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, un lloc dissenyat per fer-hi disseccions humanes per a l’anàlisi i exhibició anatòmica i que aquí esdevé escenari. El personatge central és alhora un cos matèria i un cos individu, de la mateixa manera que els que el manipulen, l’analitzen i l’observen remeten a un cos social que constitueix la base de tot l’entramat social i polític superior. La representació del cos dialoga amb la presència de la càmera i fa referència a altres episodis de la tradició pictòrica renaixentista i barroca de l’art occidental. L’exposició es distribueix en dos espais: l’espai principal exhibeix de manera alternada i sense coincidir en el temps les dues produccions de vídeo realitzades gràcies a la segona i tercera edició del Premi de Videocreació; l’altre és un espai compartit en el qual es presenten vídeos i altres documents dels dos artistes en relació a les obres exposades. Carles Congost i Joan Morey han participat de manera conjunta en diverses exposicions, algunes d’elles impulsades per l’historiador, crític d’art i comissari Manel Clot (Granollers, 1956-2016), amb qui varen mantenir un vincle professional i afectiu durant les seves trajectòries. Per aquest segon espai ambdós artistes han seleccionat algunes publicacions de la biblioteca de Manel Clot (dipositada en l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic) relacionades directa o indirectament amb els projectes per tal de configurar un punt de consulta comú. L’exposició es complementa amb un taller de performance impartit per Joan Morey, que té com a objectiu explorar el llenguatge de la performance com a eina de producció artística. A partir del 14 de setembre i fins al 18 de novembre, ACVic Centre d'Arts Contemporànies presenta també la mostra individual de Toni Ferron I si resulta que en comptes de ser ciutadans és que només som espectadors? Com explica Ana Palomo al text per al catàleg "en una època marcada per una crisi socioeconòmica determinant i per un canvi en el paradigma global de valors, l’art recupera un testimoniatge social que semblava haver abandonat per ocupar-se d’altres objectius. Toni Ferron, un autor que ha treballat des de sempre a partir de reflexions sobre l’actualitat, no és aliè a la dinàmica general i segueix compromès amb aquesta interessant deriva del món artístic. Les obres que, ara, ens presenta, són el resultat de l’habitual fricció amb els mitjans de comunicació, als quals escruta amb una mirada esbiaixada, que equidista tant de la de l’entomòleg com de la del flâneur, convertint-se en sagaç observador de la realitat que l’envolta. En un any carregat de múltiples esdeveniments personals, ha decidit convertir les superfícies dels seus quadres en un compendi aglutinador de les pàgines d’un particular dietari. L’essència de l’art esdevé, sovint, el resultat d’aprofundir en l’essència de la vida, i, aleshores, un dietari, anotat amb més o menys precisió, ens permet fer camí tant per l’actualitat com per la memòria. Mirar, reflexionar, interpretar, comentar, acarar-se de la mateixa manera amb les formes esmunyedisses de la banalitat que amb les subtils llistes de Perec, amb la prosa ambiciosa de De Lillo, les enginyoses extravagàncies conceptuals de David Foster Wallace, o l’indignat avergonyiment que provoca, a un gruix important de la població, l’actuació tenyida de postveritat dels prohoms polítics i la dels arrogants financers... porta Toni Ferron a convertir reflexions i preocupacions personals en unes obres concebudes des de les mateixes entranyes de l’existència mundana i de la cultura popular. Ferron esmerça una bona part del seu temps a donar visibilitat a una vasta amplitud d’interessos temàtics que ens convida a resseguir a través d’unes fites acuradament elegides que, en aquesta ocasió, filtra en forma d’una inquietant interpel·lació: i si resulta que en comptes de ser ciutadans és que només som espectadors?" A la imatge, fotograma de "Wonders" de Carles Congost.