"Vital mantra. Selected words", Àlex de Fluvià

A cura de Jimena Flores (la vídua de l’autor), el llibre Vital mantra recull una antologia de més d’un centenar de pintures i textos de l’artista abstracte Àlex de Fluvià, mort l’any 2015 a l’edat de 49 anys, al llarg de vint anys de creació a Barcelona, Nova York, el Caire, Tòquio i Dubai. Sense ser un catàleg raonat de Fluvià, sí que és un compendi de la seva obra bàsica i de les reflexions estètiques i vitals que van marcar dues dècades de la seva carrera. El volum, publicat en tres idiomes –anglès, català i castellà–, té un títol que al·ludeix a un text del mateix artista, en què afirma que li interessa la multiplicitat del gest, la seva repetició espontània i reiterativa. La idea del mantra intern que es repeteix donant-nos pau i focalització. L’obra de Fluvià és mediterrània, barcelonina i catalana, sensorial i estètica, autobiogràfica. Vital mantra inclou textos del crític d’art Àlex Mitrani, del col·leccionista i fundador de la Barjeel Art Foundation Sultan Sooud Al-Quassemi, de l’arquitecte Rafael A. Balboa i de la mateixa Jimena Flores.
Vital mantra és un recorregut per les obres clau de l’artista català en un volum que cava en la seva obra i en les fonts que li van servir d’inspiració per a la construcció del seu imaginari, un univers personal que, en aquest llibre inclou els treballs realitzats entre 1995 i 2015. Explorant temes com el pas del temps, l’acumulació de l’experiència i la dualitat, Àlex de Fluvià crea un món d’elements juxtaposats, i obté un llenguatge visual fàcil de reconèixer en la seva pintura, la seva fotografia i la seva obra sobre paper. Acumula elements i fragments que construeixen capes de collage, vels, trames i transparències. A l’artista li cal parlar d’allò essencial a la condició humana: la vida, la poesia, el patiment i el coneixement.
Àlex de Fluvià fou un artista que sempre va creure en la pintura com a mitjà d’expressió en un món necessitat de silencis i reflexió. Al seu taller del Poblenou, envoltat de pinzells i pintures, se sentia més lliure i pròxim a l’essència. Després de triar història de l’art i de veure una exposició de Mark Rothko a Madrid el 1987 es va decidir per la pintura. El seu interès per la investigació gestual del traç dona lloc a una estada al Japó el 2006, on estudia cal·ligrafia japonesa (Shôdo) a Tòquio. Les seves abstraccions incorporen motius del grafit, patrons nipons juntament amb la seva icònica pinzellada vermella. Més tard, durant la seva residència d’artista a Dubai, De Fluvià evoluciona el seu llenguatge visual creant obres abstractes que ressalten la bellesa de les formes gràfiques del llenguatge àrab escrit i eliminen el seu significat literal.