Més que un viatge iniciàtic

L’estiu de 1889 Ramon Casas i Santiago Rusiñol van emprendre un viatge per la Catalunya Vella amb la voluntat de descobrir paisatges i sentir l’emoció de l’artista enfront de la natura. Havien passat el mes d’abril pintant les ruïnes de Poblet i  compartien, a més dels orígens en la burgesia fabril i comercial, la voluntat d’exercir l’art en plena llibertat temàtica, tècnica i d’esperit. El territori guardava pocs secrets per a un Rusiñol que ja havia realitzat diverses incursions i campanyes, com la d’Olot (1888); en canvi, Ramon Casas havia estat fins al moment un pintor eminentment urbà –curses de braus, interiors i patis de ciutat…– i havia excel·lit en el retrat. Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro és la darrera exposició de l’Any Ramon Casas. Organitzada i produïda pel Museu de la Vida Rural (Fundació Lluís Carulla) a l’Espluga de Francolí, es planteja com una mostra de mitjà format amb el propòsit de situar la darrera etapa de pintura naturalista compartida per tots dos artistes amb les dates límit de 1889-1892. Es pot visitar des del 28 de juliol del 2017 fins al 14 de gener del 2018. L’exposició central de la commemoració, Ramon Casas, la modernitat anhelada, es troba a la seva darrera seu, el CaixaFòrum de Palma de Mallorca, fins al 22 d’octubre. Museu de la Vida Rural. L’exposició programada pel Museu de la Vida Rural clou la producció artística de Rusiñol i de Casas immediatament abans del viatge de Rusiñol a París, on Casas es traslladarà a finals de 1890. Les campanyes pictòriques d’ambdós artistes es desenvolupen principalment entre 1889 i 1890. Algunes són descrites a quatre mans –Rusiñol escrivint i Casas dibuixant– des de les pàgines de La Vanguardia, fet que ha permès precisar les geografies i escenaris freqüentats. Es tracta de les sèries de cròniques Desde mi carro –viatge que va donar lloc a la llegenda d’un viatge mític que, en realitat, va durar tres setmanes– i De Vic a Barcelona en bicicleta (estiu de 1889) i d’algunes incursions a la Cerdanya. La primera exposició de Rusiñol i Casas juntament amb l’escultor Enric Clarasó a la Sala Parés la tardor de 1890 va aplegar una part de la producció pictòrica realitzada en els viatges esmentats. L’estada a París, al Moulin de la Galette (1890-1892) narrada als articles i dibuixos realitzats, també a quatre mans, aplegada al volum Desde el Molino (1894, reeditada en facsímil el 2017 amb motiu de l’Any Ramon Casas) marca un punt d’inflexió en les excursions per Catalunya, que repetiran el 1892 en un nou viatge en carro de Manlleu a Sant Feliu de Guíxols, amb motiu de l’exposició artística realitzada per celebrar l’arribada del ferrocarril a aquella població. Quatre àmbits. La mostra s’articula en quatre àmbits. El primer, Llibertat i camí presenta la idea expressada per Rusiñol sobre la importància del viatge artístic en un clima de llibertat total, cabdal per al desenvolupament de la creativitat. El segon, Paisatges i emocions: ruralies, constitueix el nucli central de l’exposició, amb la descoberta i atractiu del paisatge rural per Rusiñol i Casas que, tot i compartir-lo, ofereixen diferents visions. Ocells d’estiu explica la importància que té la trobada dels artistes amb acròbates, gent del circ i saltimbanquis que recorren els pobles catalans a l’estiu buscant com guanyar-se el pa fent vida errant. Aquests trobades a la Catalunya de 1889 i 1890 contribueixen a prefigurar el tipus d’artista errant, “caminant de la terra” preconitzat per Rusiñol en la prosa homònima (1895) reelaborada més tard en peça teatral (1898) i, finalment, en una de les obres més característiques i reconegudes de Rusiñol, com és L’alegria que passa (1898). Finalment, Del verd al gris clou la mostra palesant el canvi cromàtic, temàtic i plàstic de l’obra de tots dos artistes, des del paisatgisme rural fins a la “pintura en gris”, que és tal com Raimon Casellas qualifica l’obra que importa a Catalunya la modernitat parisenca. El contingut de la mostra consisteix en olis i dibuixos de tots dos artistes, així com impresos, cartells, fotografies i la documentació de les sèries dels dibuixos de Casas publicats a La Vanguardia. Les obres procedeixen de diverses col·leccions privades i públiques, com el Museu del Cau Ferrat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu de Montserrat, el Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú i el Museu Comarcal d’Olot. L’exposició es complementa amb l’edició del catàleg, marxandatge i una interessant proposta pedagògica. A la imatge, Ramon Casas. Carro amb vuit mules de tiro (1889) (detall). Museu del Cau Ferrat (Sitges). (*) Comissària de l’Any Ramon Casas