Quadern Vermell: "Steal this book"

Els llibres sempre han estat relacionats amb el saber i amb la transmissió de coneixement. La pèrdua i destrucció de llibres (la desaparició de la biblioteca d’Alexandria, la crema de llibres pels nazis o com a argument de la novel·la de Ray Bradbury, Farenheit 451, entre d’altres) s’ha identificat amb el final d’una civilització o amb un futur distòpic. Fetitxisme i llibertat sempre han estat a prop dels llibres, des de les instruccions de la resistència francesa, que es transmetien ocultes en llibres o el fetitxisme connaiseur de l’inquietant personatge de Josep Maria Pou a la sèrie Nit i Dia de TV3. Des que el 1994, el dissenyador gràfic David Carson va profetitzar The End of Print el debat sobre la desaparició dels llibres no ha fet més que reforçar-ne la presència, l’aura i maneres més lliures d’autogestionar-los. Les publicacions tornen a ser un espai de recuperació del control, per als artistes més joves, exactament com va passar en els anys 60 i 70, paral·lelament a l’èmfasi posat en les idees, en el procés i en la desmaterialització de l’objecte artístic. Igual que Ed Ruscha, Muntadas, Matta-Clark o Baldessari, per citar només alguns, la publicació és per als artistes d’aquests inicis del segle XXI un mitjà més d’expressió artística que els permet plasmar metodologies d’investigació heterodoxes, processos de treball que segueixen una lògica pròpia, aparentment desordenada en un procés d’assaig i error en el qual l’artista és creador, editor, comissari i gestor al mateix temps. Les publicacions realitzades per artistes i les edicions diverses, que inclouen inserts en llibres o revistes, pòsters, adhesius, vinils i mil formats definits i per definir, adquireixen així categoria d’obra i poden funcionar com a exposicions impreses que es mouen per canals de distribució que no són únicament els institucionals o comercials. Parlem d’autoedició i d’editors independents, d’apassionats dels llibres que creen la seva pròpia línia editorial, com el dissenyador Àlex Gifreu amb Cru, per  qui més que de llibre d’artista cal parlar de publicacions concebudes com a peça, en el sentit que l’obra no existeix en un altre format físic que no sigui una publicació. Existeixen llibreries especialitzades com Múltiplos, amb Anna Pahissa, una estructura de distribució i difusió de publicacions d’artista que, com ella mateixa ha definit en alguna ocasió, “treballa amb un material –publicacions i persones–, que té un gran potencial de generació d’altres coses i que va molt més enllà de l’objecte i de la seva circulació comercial”. No és casualitat que ara que les grans corporacions es mengen –literalment– el món proliferin les iniciatives d’autogestió i empoderament, de recuperar el control i de donar valor a la idiosincràsia des del format publicació, tan ampli i versàtil com cadascú vulgui que sigui.