ADAG o la vigència del passat al Museu d'Art de Girona

El Museu d’Art de Girona presenta del 17 de juny al 5 de novembre del 2017, ADAG-Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona. L’any 1999 la historiografia de l’art, sempre més atenta als fets allunyats en l’espai i en el temps, va poder respirar tranquil·la gràcies a l’aparició d’Art, política i societat (en la derogació del franquisme), un llibre de Narcís Selles que assumia sense dilacions ni reserves l’àrdua tasca d’escodrinyar el nostre passat més recent. La gràcia d’aquell assaig (insistim: imprescindible) és que posava en valor tota una generació d’artistes, polítics i intel·lectuals que, des de posicionaments molt diversos, van saber contestar i denunciar els abusos del franquisme així com les febleses d’una democràcia nascuda amb excés de llast (en especial el de la llei d’amnistia promulgada l’octubre del 1977). Amb tot, hom no podia deixar de tenir la sensació de trobar-se davant d’un catàleg exhaustiu que, per ser complet, necessitava desplegar-se en forma d’exposició o, atès el volum d’informació gestionat, d’un seguit de mostres successives i complementàries. En aquest sentit, l’any 2004, el mateix historiador (juntament amb Jordi Font) iniciava el recorregut mitjançant una mostra a Banyoles amb un títol tant llarg com suggeridor: Grup Tint-2. Entre la pràctica paraartística, l’anàlisi crítica, el desvelament sociocultural i la lluita ideològica. L’exposició servia per repassar una experiència nascuda el 1971 (Tint-1) que va aconseguir mobilitzar amplis sectors culturals de la comarca i de la regió fins a la seva refundació, el 1974, en el Tint-2, un col·lectiu més reflexiu i teoritzant que el primer, on hi havia personalitats tan diverses com ara Pere Comas (aleshores regidor de Cultura), Xicu Cabanyes, Tomàs Cortada, Jeroni Moner, Esteve Palmada, Lluís Pau, Raimon Planells, Josep Riera, Lluís Vilà i el crític d’art Jaume Fàbrega. Amb tot, la mostra que posava els autèntics fonaments de l’exposició que actualment es pot veure al Museu d’Art de Girona la va acollir, el passat 2012, el Museu d’Història de la mateixa ciutat: Grup Praxis 75 (1975-1990), una guerrilla comunicativa, reivindicava les figures de Lluís Bosch Martí (Girona, 1941) i Bep Marquès (Girona, 1943-2013), dos activistes moguts per la necessitat més que no pas la voluntat. I és que, com dèiem, en el complex i conflictiu procés de derogació del franquisme, l’alternativa que ells materialitzaven s’entreveia especialment efectiva gràcies a la frescor dels seus plantejaments (que es traduïen en una ingent producció gràfica) i  l’entramat de relacions que van aconseguir habilitar. La seva participació en la fundació i activació de l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (1976-1978) –més coneguda per les seves sigles: ADAG– va ser fonamental per comprendre’n la futura orientació. Com si d’una trilogia es tractés, ADAG (autoorganització, lluita simbòlica, pràctica social 1976-1978) arrodoneix el paisatge descrit a Art, política i societat de la millor manera possible, és a dir, servint-se d’un prodigiós desplegament documental i d’una magnífica posada en escena fruit de la col·laboració que el comissari, el mateix Selles, ha mantingut amb antics integrants del grup (com Enric Ansesa o Montserrat Costa) i, en especial, de l’afinada sensibilitat de l’artista Marcel Dalmau, responsable del disseny gràfic i expositiu. Només un apunt: es tracta d’una exposició que no s’ha d’anar a veure per amor a l’art, sinó per responsabilitat històrica. A la imatge, acte polític de l’Onze de Setembre del 1977. Foto: Sebastià Martí. Fons Narcís-Jordi Aragó. Ajuntament de Girona, CRDI.