El projecte expositiu de Sofia Táboas, Luciana Lamothe i Patricia Esquivias al CGAC

El Centre Galego d'Art Contemporània (CGAC) de Santiago de Compostel·la exhibeix fins a finals del proper mes d'octubre el projecte expositiu de les artistes Sofia Táboas, Luciana Lamothe i , comissariat per Susana González, titulat Lloc: contingències d'ús. La mostra constitueix un acostament a la significació existencial de l'arquitectura i de la pràctica artística quant espai construït. Igualment, planteja una reflexió sobre la relació icònica de l'art i l'arquitectura, en tant semblança, per la seva coincidència en trets i propietats simbòliques associats al context historicosocial en què es desenvolupa. Les obres presentades, produïdes específicament per al museu, tenen el seu origen en l'àmbit de la ciutat contemporània i al·ludeixen a diferents aspectes de l'arquitectura vinculada a la construcció, a la morfologia dels materials, als elements que els constitueixen ja la seva dimensió històrica i simbòlica. L'edifici del museu, dissenyat per l'arquitecte Álvaro Siza, és un continent molt significatiu per a mostrar les peces per com es relacionen amb l'espai. Luciana Lamothe treballa sobre els materials constructius per a l'anàlisi de les seves forces i resistències fent-los interactuar amb el binomi destrucció-construcció. Per la seva banda, Sofia Táboas intervé l'espai incidint en la tensió entre realitat i recreació arquitectònica, entre el natural i l'artificial i entre l'exterior i l'interior. Reflexiona així sobre l'arquitectura com categorització del fet constructiu. Mentrestant, la proposta de Patricia Esquivias aborda l'espai des de l'àmbit social i temporal. El seu treball qüestiona els mecanismes que construeixen la Història, configurant el seu propi discurs com a fet distorsionant. La configuració d'aquests treballs, entre assajos i relats, té en diferents punts, vincles amb l'arquitectura quant a àmbit indissolublement lligat a la naturalesa del social i eina per a la construcció de la memòria col·lectiva. Lamothe, Esquives i Táboas presenten treballs dirigits a dur a terme una lectura del lloc, a realitzar una relació reflexiva amb l'edifici, però sobretot a desenvolupar un acostament al fet arquitectònic per mitjà d'un procés de recerca d'un espai de contingència comuna.