L'obra del japonès Tetsuya Ishida recobra actualitat un any després

El Museu Reina Sofia va presentar fa just un any al Palau de Velázquez del Parc de Retiro de Madrid l'exposició Autoretrat d'un altre, la primera gran retrospectiva que es realitzava fora del Japó sobre el treball de Tetsuya Ishida (Yaizu, Shizuoka, 1973 - Tòquio , 2005). Comissariada per Teresa Velázquez, la mostra ens va descobrir a un artista de culte al seu país, que en la seva curta carrera va reflectir amb incisiva lucidesa les amargues conseqüències de les successives crisis que van pertorbar l'economia mundial a partir de 1973 i, més concretament, el moment de recessió que va viure el Japó després de l'esclat de la bombolla especulativa en 1991. En només deu anys d'activitat -va morir als 32 anys- Ishida va produir un formidable corpus de treball, posant rostre a la desolació generalitzada d'una societat radicalment alterada pels acomiadaments massius i l'especulació. Les seves pintures, dibuixos i quaderns són un testimoni excepcional del malestar i l'alienació del subjecte contemporani, denunciant sense embuts la seva deshumanització. Ishida forma part de l'anomenada "generació perduda" d'aquells anys, que va créixer envestida per la falta d'expectatives, fent efecte en una joventut cada vegada més escèptica. La mostra, una de les que millor acollida va tenir al nostre país l'any passat, torna a estar d'actualitat donades les circumstàncies actuals per les quals està travessant la societat avui dia. Gran part de les seves imatges ens recorden, amb una clarividència que resulta com menys commovedora, el que estem vivint en aquests dies, en què les circumstàncies actuals derivades de la crisi pel Coronavirus han fet que molts dels seus treballs es converteixin en les postals de la situació actual mundial: Solitud, aïllament, crisi laboral, malaltia, alienació de l'individu ... etc. Un altre dels aspectes destacats del seu treball que s'entronca amb l'actualitat és la situació dels joves i adolescents, que estan afrontant aquest confinament de la millor manera possible, i que en el treball d'Ishida, al·ludeix a la creixent tendència de la població més jove cap a la introspecció, que al Japó ha derivat en la dramàtica expansió de la síndrome de l'hikikomori, la tancada voluntari de molts d'aquests adolescents que, immersos en universos virtuals, trien una existència vegetativa al marge de la societat. Desorientació i solitud voluntària contra la tancada obligatoria. A la imatge, Tetsuya Ishida. Hivernacle, 2003. Acrílic i oli sobre llenç. 72,7 x 91 cm. Col·lecció particular. © Tetsuya Ishida, 2019. Fotografia: Takemi Art Photos, cortesia Kyuryudo Art Publishing Co, Ltd.