La Roma de Santi Lara viatja a Puxagallery

Puxagallery, carrer Santa Teresa 10 de Madrid,  inaugura temporada l'exposició individual de Santi Lara (Tomelloso, 1975) Quadern de Roma. Després de destacar dins de l'última generació d'artistes seleccionats a la Reial Acadèmia d'Espanya a Roma,  Santi Lara presenta a aquest projecte inèdit realitzat íntegrament a la capital italiana. Amb una excel·lent qualitat formal i un emotiu rerefons simbòlic, el pintor manxec compon metàfores de la condició humana que alternen les visions apocalíptiques amb els recursos mitològics. Segons Susana Blas aquesta sèrie resumeix les intencions artístic-vitals de Santi Lara mitjançant «composicions extraviades, disloques de temps i pinzellades rotundes que obren un passadís directe al subconscient». La historiadora ha seguit de prop la seva evolució recent i adverteix que «a les decisions de factura, composició i paleta suma l'interès pel sobrenatural, apropant-se a aquestes zones intermèdies que escapen de la raó». La mostra té també vinculacions conceptuals amb la tesi doctoral de Santi Lara, avalada a l'abril 2017 a la Universitat Complutense de Madrid. «Quan vaig viatjar a Roma per conèixer aquestes pintures», subratlla Susana Blas, «no vaig tenir cap dubte que Santi Lara havia traspassat una porta, havia viscut el seu infern i el seu purgatori, i semblava estar per fi en vies de sortir a un lloc més lluminós. El cansament, les traves socials i les pors col·lectius i privats eren els ingredients de la recepta d'una obra que destil·lava dolor i esperança a parts iguals ». Santi Lara és també membre del col·lectiu Laramascoto i ha passat els últims anys entre Espanya, Alemanya, Mèxic i Itàlia rebent importants premis i beques per la seva facilitat per transportar la pintura a territoris limítrofs entre ficció i realitat amb escenografies on el pintor llança preguntes i la pintura ofereix noves respostes. «Són paisatges mentals o psicològics», segons ell mateix afirma. Són, en fi, impactants somnis plàstiques que fonen l'irracional i el sobrenatural, entre la ironia i el compromís ètic, emprant el color, el gest expressionista, les perspectives distorsionades i la condensació d'escales per explorar una i altra vegada la nostra memòria col·lectiva. A la imatge, obra de Santi Lara.