"En Rebel·lia. Narracions femenines en el món àrab" a l'IVAM

El director de l'Institut Valencià d'Art Modern, José Miguel G. Cortés, i el comissari, Juan Vicente Aliaga, han presentat l'exposició En Rebel·lia. Narracions femenines en el món àrab amb un recorregut per la mostra. "Les dones àrabs no són l'objecte, sinó el subjecte d'aquesta exposició. Elles han estat les més oblidades. L'IVAM vol donar-los la paraula perquè mostrin el seu punt de vista sobre diferents problemàtiques", ha destacat el director de l'IVAM. L'exposició, que es podrà veure fins al 28 de gener, indaga en la producció artística sorgida en els països àrabs a través de les diferents perspectives de 24 creadores, entre les quals es troben Mona Hatoum (Beirut, 1952), Amal Kenawy (El Caire, 1974-2012), Ahlam Shibli (Palestina, 1970), Rula Halawani (Palestina, 1964), Zineb Sedira (París, 1963), Ghada Amer (El Caire, 1963) o Leila Alaoui (París, 1982-Burkina Faso, 2016), que va ser assassinada el 2016 en un atac terrorista a Ouagadougou, capital de Burkina Faso. "Les visions estereotipades sobre la dona àrab com submisa i obedient no es corresponen amb la realitat", ha afirmat el comissari Juan Vicente Aliaga. Amb aquest punt de partida, el títol de la mostra, En Rebel·lia, al·ludeix al desig de trencar amb la imatge monolítica del món àrab i amb els clixés masclistes. La mostra reuneix prop d'un centenar de treballs realitzats des dels anys noranta fins a 2015. "Això no vol dir que abans no hi hagués artistes femenines. La decisió d'arrencar l'exposició en els noranta és pel canvi profund que es produeix amb l'aparició de noves tecnologies, com internet ", ha explicat Juan Vicente Aliaga. Sobre el fenomen del terrorisme, el comissari ha assenyalat que "els que més pateixen el fonamentalisme són els propis àrabs". La violència i la guerra també són presents a la mostra que té com a objectiu "mostrar la complexitat i diversitat del món àrab a través de la perspectiva artística de la dona", en paraules d'Aliaga. L'exposició està estructurada a través de quatre eixos, amb una primera sala que funciona a manera d'introducció, a través de la projecció d'entrevistes a dones representants del món àrab, com l'escriptora feminista i activista política Nawal El Saadawi. El primer eix reuneix obres que fan referència a l'àmbit de la casa i el domèstic, com la peça Nines, una dona de Damasc (2007) de Diana El Jeiroudi. "En l'obra l'artista reflexiona sobre si el canell és el reflex d'un nou model de dona moderna o un objecte que perpetua comportaments tradicionals", ha comentat el comissari. "El segon eix de la mostra tracta sobre com es representa el cos, el desig o la sexualitat", ha detallat Aliaga. Aquesta sala exhibeix obres, entre d'altres, de l'artista Raeda Saadeh, retratada com una odalisca coberta per retallades del diari palestí Al-Quds o una sèrie de fotografies de Tamara Abdul Hadi. La mostra avança amb l'apartat dedicat a Llocs i símbols de la cosa pública, que indaga sobre els espais considerats eminentment públics, com els carrers i les places de les ciutats.