Torre dels Panorames: Pintores italianes del segle XVI

Per als no gaire assabentats, la gran pintora de l’inici del barroc era (i és) Artemisia Gentileschi, de la qual era fàcil recordar la seva ira antimasclista, ja que havia estat violada... Al Museu del Prado es ret un tribut, amb una gran quantitat de obres, algunes dels seus propis fons, a dues notables pintores, algunes d’anteriors i molt notables. La mostra es titula Història de dues pintores: Sofonisba Anguissola i Lavinia Fontana. Sofonisba (1535-1625) era aquí ben coneguda, ja que va arribar a la cort espanyola amb 27 anys per ser pintora a les ordres de Felip II. A més va ser pintora i dama de companyia de la reina Isabel de Valois, de la qual té un bell retrat. Sofonisba, nascuda a Cremona, se’n surt molt bé, sobretot en retrats i autoretrats, en la tasca d’unir l’estil italià amb l’estil de cambra espanyol, que guiava el pintor del rei Alonso Sánchez Coello i, més tard, Pantoja de la Cruz. Estudiant més la figura d’aquesta notable dona, des del seu Autoretrat pintant del 1556, se li han anat –amb raó– atribuint més obres. Per exemple, el més famós retrat de Felip II, que avui es considera obra seva i no de Sánchez Coello. Però s’ha arribat, a més, a atribuir-li l’autoria del delicat quadre d’El Greco La dama de l’ermini. Sigui com sigui, la seva obra i tasca a Espanya va ser molt important. Va tornar a Itàlia quan el rei –que la protegia– la va donar en matrimoni a Fabrizio Montcada, príncep de Paterno, d’origen aragonès, i en aquell moment virrei de Sicília. Allà hi ha el seu Autoretrat de vella, ja asseguda, de mirada cansada. És del 1610, però podem recordar altres feliços quadres seus, com ara Lucía, Minerva i Europa Anguissola jugant a escacs, del 1555. La seva tasca com a pont va ser molt notable. Lavinia Fontana (1552-1634) va néixer a Bolonya, que era llavors part dels Estats Pontificis. Era filla d’un notable pintor menor, Pròsper Fontana, i va viure habitualment a Roma. Es va casar i va tenir onze fills. Com a pintora retratista de la cort del papa Pau V va guanyar bastants diners, que va gastar en una col·lecció d’antiguitats. Encara es va veure sotmesa a la regla que feia que les dones treballessin, bàsicament, en retrats i autoretrats. Així, per exemple, el Retrat de la família Gozzadini (1584). Però ella ja s’atreviria amb temes sacres i fins i tot amb nus masculins o femenins, que incloïa dins d’altres quadres més amplis. Recordem el discret Minerva vestint-se (1621), Autoretrat tocant l’espineta (1577) o Crist amb els símbols de la passió, del 1576. Encara que menys potent que Sofonisba, Lavinia és una pintora de qualitat que va trencant el cànon femení per acostar-se a classicistes com ara els Carracci, Guido Reni o Domenico Zampieri. Aquesta molt notable eclosió femenina pot admirar-se al Prado, amb motiu dels seus 200 anys d’obertura al públic. I val la pena. A la imatge, detall de Retrat de vella de Sofonisba Anguissola.  Aquest article es va publicar en l'edició de paper de bonart n. 189 (febrer, març i abril del 2020).