Amics i fotografiats: Dalí, Gala i Ricardo Sans al Castell de Púbol

El Castell Gala-Dalí de Púbol presenta fins al 7 de gener del 2018 Salvador Dalí, Gala, Ricardo Sans. Comissariada per Rosa Maria Maurell i Cuca R. Costa del CED amb la direcció científica de Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, l’exposició Salvador Dalí, Gala, Ricardo Sans se circumscriu en el període que discorre entre els anys 1949 i 1956, moment en què la parella formada per Salvador Dalí i Gala manté una estreta relació fotogràfica amb Ricardo Sans Condeminas (Barcelona, 1911-1972). Una mostra de noranta fotografies acompanyades de documentació diversa i dividida en quatre àmbits d’ordre cronològic: retrats de Salvador Dalí, 1949-1956; retrats de Gala, 1951-1953; retrats de Salvador Dalí i Gala, 1951-1954; i Portlligat, 1950-1956. El primer contacte entre Salvador Dalí i Ricardo Sans té lloc l’any 1949. El fotògraf es trasllada a Portlligat acompanyat de Gonçal Serraclara –cosí del pintor– i d’un amic. Durant la primavera del 1950 finalitzen les obres del taller de Portlligat, i és a partir del 1951 quan Ricardo Sans documenta aquest nou espai amb Dalí i Gala com a models. Retrata el pintor polimòrfic i la seva dona en el seu entorn de treball, acompanyat sempre per les teles que pinta en aquell moment i per la presència aclaparadora de Gala. En les fotografies de Sans entre 1949 i 1956, trobem un Dalí que abandona el personatge mediàtic i fa aparèixer un home proper, gairebé sempre a casa seva i en la intimitat, més relaxat davant la càmera. En la secció dedicada a Gala, que inclou instantànies inèdites, trobem la dona somrient, relaxada, natural i que fins i tot posa per al fotògraf (un fet excepcional atès el tarannà de la madame). Una vida paral·lela a la del pintor excèntric i provocador dels mitjans de comunicació de masses. Tot canvi sempre té una explicació. En el tombant de la dècada dels anys 40 als 50, Dalí enceta la seva etapa mística i nuclear –el corpus teòric de la qual exposa al Manifeste mystique –(Manifest místic)–, caracteritzada per l’aparició de temes religiosos i els aspectes relacionats amb els avenços científics de l’època. Dalí es mostra especialment interessat pels progressos vinculats a la fusió i la fissió nuclears. Les creacions d’aquest període es veuran influenciades pel llançament de la bomba atòmica i els seus efectes. L’any 1950 el pintor escriu articles per a mitjans tan coneguts com la revista Vogue i Herald American. A l’Ateneu Barcelonès pronuncia la conferència Por qué fui sacrílego, por qué soy místico. El mes de setembre mor el seu pare. L’any següent, a París, presenta el Manifeste mystique, juntament amb diverses obres basades en els principis que hi enuncia. Pronuncia la conferència Picasso y yo al Teatro María Guerrero de Madrid. La calma daliniana suara esmentada potser respon al fet que entre els anys 1952 i 1953 Dalí exposa, al Palazzo Pallavicini de Roma, els dibuixos per il·lustrar la Divina Comèdia de Dant. També il·lustra La verdadera historia de Lidia de Cadaqués, d’Eugeni d’Ors, o Balada del sabater d’Ordis, de Carles Fages de Climent (del qual escriu l’epíleg). L’any 1956 –límit final de l’exposició Salvador Dalí, Gala, Ricardo Sans– publica el tractat sobre art modern Les cocus du vieil art moderne (Els cornuts del vell art modern) i, al parc Güell de Barcelona, pronuncia una conferència homenatge a Gaudí en què, davant dels assistents, realitza una obra en directe. La literatura assossega les feres. A la imatge, Gala asseguda al dormitori de Portlligat, 1953. Ricardo Sans, © Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2017.