La Sala García Tornel acull “Blaumarí” de Maria Oms i Jané

La Sala García Tornel de Blanes acull fins a finals de setembre l’exposició ‘Blaumarí’, de l’artista Maria Oms i Jané (Girona, 1953). Sota aquest títol s’hi apleguen diverses pintures que tenen majoritàriament com a nexe comú el mar vist des de múltiples vessants, mirades que van des de la tradició, l’aventura i la pesca fins una muda i crua denúncia pels atacs que pateix. Prenent aquest darrer argument, el quadre ‘Marea Negra’ mostra explícitament què en pensa l’artista respecte la negativa acció de de vegades pot significar l’acció de l’home a la mar. Maria Oms i Jané explica: “Vaig veure una imatge impactant en un reportatge. No me la podia treure del cap. Era una fotografia de la mirada d’una balena morta. Els seus ulls havien explotat com la seva oïda, per culpa dels sonars que instal·len al fons marí companyies poderoses”. No és la primera vegada que l’artista utilitza l’art com a mitjà per denunciar alguna situació que considera injusta. Una mostra del seu compromís va ser l’explícita exposició del 2015 ‘La guerra et canvia la vida’, un horror que representava amb el seu estil de traç contundent i expressiu. Segons Maria Oms, pretenia conscienciar sobre la importància del període de pau que tenim la sort de viure. Un altre eloqüent exemple el va compartir l’any 2014 amb Gloria Badosa i Pep Roig, co-autores de l’exposició ‘L’emoció del record’, allotjat a la Sala Municipal d’Exposicions de Barakaldo, a Bizkaia. Unides per l’expressió pictòrica que compareixen des de l’adolescència, presentaven un projecte comú per homenatjar als treballadors de la siderúrgia que amb la reconversió industrial dels anys 70-80 van patir la pèrdua dels seus llocs de treball i van lluitar per defensar-los. Maria Oms i Jané també ha volgut que el seu pas per Blanes a través d’aquesta exposició deixi una petjada més personal encara. Per aquest motiu, ha editat uns punts de llibre on apareixen dibuixats dues de les figures més emblemàtiques del panorama literari lligat a aquest municipi: Joaquim Ruyra i Roberto Bolaño. De l’escriptor d’arrels xilenes confessa ser-ne una rendida enamorada, i de fet el visitant que aquesta dies visiti la sala podrà comprovar com a la taula d’entrada hi ha la novel·la que l’ha fet més universal: ‘Los detectives salvajes’, que s’ha llegit fins a tres vegades. Respecte Joaquim Ruyra, l’artista plàstica també se’n declara una fidel lectora, i en aquest sentit fa seves les seves paraules, que ha penjat a una de les parets de la sala, com si d’un quadre més es tractés. Són paraules de l’escriptor gironí extretes d’’Art i Moral’ escrites l’any 1928.