Foto Colectania: nova seu

La Fundació Foto Colectania s’ha convertit en una entitat de referència en el camp de la fotografia. Quinze anys de trajectòria avalen un camí que s’inicià el 2002 basat en la difusió de la fotografia a partir del col·leccionisme fins a arribar al 2017 amb una nova seu i un nou horitzó més proper a la investigació, el coneixement i la fotografia en l’entorn digital. I tot sense abandonar l’esperit inicial de la col·lecció que Mario Rotllant comença el 1994 per compartir-la públicament. Un fons de més de 3.000 obres. L’arxiu peninsular de Foto Colectania constitueix un fons de més de 3.000 obres de fotògrafs espanyols i portuguesos, a més de l’arxiu del fotògraf Paco Gómez. Diríem que en els darrers deu anys ha anat evolucionant d’una galeria que difonia fotografia als espais discrets del carrer Julián Romea de Barcelona a una entitat de més ambició internacional, arribant a un dels moments àlgids amb l’exhibició de la col·lecció Margulies o amb la recuperació d’un fotògraf barceloní com Leopoldo Pomés. Un dels aspectes més ben cuidats de Foto Colectania ha estat la biblioteca, amb fons ben dotats i posats al dia, tant amb llibres com amb revistes de fotografia i vídeos multimèdia. És precisament el llibre una de les bases inspiradores de la programació d’enguany com a inici de la nova etapa en els nous locals del passeig de Picasso, 14, en el que havia estat una antiga botiga emblemàtica de Barcelona, La Comercial de Guarnicionería, un establiment centenari dedicat a la fabricació i venda d’articles eqüestres, que gràcies a una acurada restauració de l’arquitecte Jaume Pons i la interiorista Pilar Líbano ha conservat la noblesa de les portalades de fusta i la façana històrica, deixant veure l’interior des del carrer. Una de les primeres experiències que ha desenvolupat Foto Colectania ha estat El fenomen Fotollibre, una exposició compartida amb el CCCB, una mirada calidoscòpica proposada per set comissaris i on s’han pogut veure fotollibres de William Klein, Ródchenko, Manuel Álvarez Bravo, Gabriel Cualladó, William Klein o exemplars de la ingent i qualificada col·lecció de Martin Parr, entre d’altres. Al mateix temps, la mostra indagava sobre la lectura interactiva del llibre de fotografia des de diversos sistemes subministrats per la tecnologia d’avui. Així, la programació de tot aquest any tindrà com a eix temàtic el lema Photography: In print / Online. El caràcter reproduïble de la fotografia mitjançant les tècniques de reproducció mecànica ha generat al llarg del segle XX una mitologia de la fotografia en les pàgines de revistes il·lustrades i llibres realitzats ad hoc sota una temàtica concreta. A la història del segle XX ha esdevingut mítica la revista Life, després de la Segona Guerra Mundial, o llibres com The Americans (1958) de Robert Frank, per citar dos casos paradigmàtics. Si bé és cert que el fotollibre ha tingut en els seus inicis un caràcter força documental i fotoperiodístic, avui és un camp extensíssim d’expressió que permet anar del document a la ficció des de paràmetres molt creatius. Només cal fer una ullada a les editorials que participen a ParisPhoto i a les ofertes dels diversos estands per veure com ha augmentat l’oferta, la qualitat i la diversitat de l’edició del llibre de fotografia, exponencialment molt més actualitzat que el llibre d’art. Weegee by Weegee. I és precisament amb l’exposició Weegee by Weegee, amb obres de la col·lecció suïssa M. + M. Auer que es reafirma l’interès de Foto Colectania pel fotollibre, ja que aquesta exposició a la nova seu desplega l’obra periodística del fotògraf nord-americà a partir de cinc fotollibres: Naked City (1945), Weegee’s People (1946), Naked Hollywood (1953), Weegee’s Creative Camera (1959) i Weegee’s Creative Photography (1964). La sèrie de més èxit va ser la inicial, Naked City (la ciutat despullada) en què la nit de Nova York proporcionà a Weegee la visió del crim, l’accident, l’incendi, el suïcidi com a espectacle a la ciutat dels gratacels. La seva organització gairebé policial, descrita per ell mateix: “El meu cotxe es va convertir en la meva llar. Era un biplaça, amb un maleter especial extragran. Ho vaig guardar tot allà, una càmera extra, els casquets de les bombetes del flaix, una màquina d’escriure, botes de bomber, capses de cigars, salami, pel·lícula d’infrarojos per disparar en la foscor, un recanvi de muda interior, uniformes, disfresses i sabates extres i mitjons. [...] Des de llavors ja no vaig estava enganxat al teletip de la seu de la policia. Vaig tenir ales. Ja no vaig haver d’esperar que el crim vingués a mi; podia anar darrere seu. La ràdio de la policia era el meu modus de vida. La meva càmera, la meva vida i el meu amor, era la meva llàntia d’Aladí.” A aquest món de cadàvers i policies al carrer el succeí el de la rica societat novaiorquesa o de Hollywood, festiva i en el marc de balls de màscares o d’esdeveniments socials. Les còpies vintage de Weegee que han atresorat M.+M. Auer es poden apreciar al costat de la lectura completa dels llibres des de suports digitals. Weegee, pseudònim d’Arthur H. Fellig (Zloczwe, Polònia, 1899-NovaYork, 1968) sempre va creure que la fotografia documental podia ser creativa i el fet és que ell més que ningú va saber condensar l’interès de la imatge fotogràfica en allò que Roland Barthes va anomenar “punctum”, aquella intensitat indescriptible que ens fa parar l’atenció visual en el punt de màxim interès de la imatge. A la imatge, interior de la nova Foto Colectania.