"Poesia Brossa", al MACBA

L’exposició, comissariada per Teresa Grandas i Pedro G. Romero, ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Joan Brossa, gràcies a la qual s’hi ha pogut incloure una vasta selecció de documentació, i amb el suport de l’ACE Acción Cultura Española i l’IRL Institut Ramon Llull.

Aquesta exposició monogràfica de Joan Brossa (Barcelona, ​​1919-1998) aplega 800 obres i una abundant selecció de documentació procedent del Fons Joan Brossa, en un recorregut que mostra la consolidació del seu llenguatge artístic a través de les seves recerques plàstiques, la poesia, el teatre, el cinema i les arts d’acció. Brossa és poeta, però els seus treballs sempre es troben en un encreuament de llenguatges, de manera que l’exposició n’emfatitza la poiesis, la seva manera de fer. Brossa obre un espai nou, l’espai on la poesia suma accions, imatges i objectes. En aquest sentit, la mostra suposa una revisió del seu treball a partir de tres qualitats: l’oralitat, la performativitat i l’antipoesia.

Brossa desenvolupa la seva pràctica artística des dels anys quaranta, en un context sociopolític marcat per la dictadura franquista i en una situació cultural caracteritzada per la manca de propostes avantguardistes i innovadores. Des del principi, du a terme un treball de renovació estètica fonamentat en la investigació literària i artística. Fins al moment de la seva mort, la seva extensíssima producció no deixa de buscar noves formes d’expressió i d’experimentar amb mitjans diversos. Poesia Brossa s’inicia en el moment en què es forgen i es defineixen els trets de la seva poètica, amb els seus primers escrits que daten de la guerra civil espanyola, i conclou confrontant i posant en diàleg la seva obra amb la de Marcel Mariën, Ian Hamilton Finlay i Nicanor Parra. Al llarg del recorregut es recullen aspectes destacables de l’univers Brossa com la crítica a la mercaderia, el concepte poètic del llenguatge, la lectura de Brossa com a antipoesia o el transformisme, a més de gestos i accions polítiques com la reivindicació de la vaga de tramvies de 1951, la tancada d’intel·lectuals a Montserrat el 1970 o l’itinerari antiturístic per Barcelona, ​​que constitueixen alguns dels casos d’estudi inclosos en l’exposició.

Poesia Brossa s’estructura en cinc àmbits. En el primer, Sí, em va fer Joan Brossa, es recullen els seus primers escrits, així com obres que mostren com pren partit per Miró enfront de Dalí, el seu gir materialista afí al desplaçament informalista de Tàpies o la influència de Joâo Cabral de Melo, entre d’altres aspectes. En el segon, Jocs d’imatges, s’hi exposa una àmplia selecció de les Suites (1959-1969) i els Poemes habitables (1970), en els quals Brossa incorpora elements a manera de jocs o diàlegs amb la pàgina que tenen com a resultat un ric llenguatge poètic basat en intervencions mínimes. Altres itineraris revisa la poètica brossiana a través del transformisme i de llenguatges no considerats convencionalment artístics però que ell inclou en la seva gramàtica personal, com l’estriptis i la màgia, entre d’altres. En el penúltim apartat, Una recapitulació visual, es presenten les obres a partir d’un disseny expositiu inspirat en tres exposicions realitzades entre 1988 i 1989 en tres galeries (Mosel & Tschechow de Munic, Joan Prats de Barcelona i La Màquina Espanyola de Madrid). Finalment, Constel·lacions Brossa amplia les referències cap a d’altres artistes amb qui Brossa manté nombroses coincidències temàtiques i formals: el belga Marcel Mariën, l’escocès Ian Hamilton Finlay i el xilè Nicanor Parra.