Un univers buit i desconegut al Museu Marítim

L’auditori del Museu Marítim de Barcelona va acollir la conferència de l’astrofísic Joan Anton Català per concloure l’exposició del Miraestels, que tanca les seves portes el proper 3 d’octubre. Tenim una enorme fortuna de gaudir de la vida. La natura ens ha fet un lloc. Un planeta blau i preciós, que és casa nostra, i que ens protegeix de l’agressivitat de l'univers. Vàrem començar a néixer i desenvolupar-nos fa 13800 milions d'anys. El Big Bang va significar el naixement del nostre univers i en aquell instant, es van començar a fabricar els components bàsics dels que estem fets. Milions d'anys després, les estrelles es van encarregar de crear tots els demés materials que la natura necessitava per poder formar objectes tan interessants com planetes, arbres, gats, o persones. En l'univers, però, també va aparèixer una forma de matèria totalment desconeguda. Una matèria que no està formada per àtoms, i que actualment sabem que representa ni més ni menys que el 85% de tot el material existent al cosmos. Per tant, podem ben bé dir que vivim en un cosmos absolutament desconegut. Però encara més sorprenent és el fet que l'univers és pràcticament buit. Són tan enormes les distàncies que separen les estrelles i les galàxies que es pot dir que gairebé no hi ha res entre elles. És tan buit que si algú ens visités des d'un altre univers, podria arribar a la conclusió que en el nostre no hi ha absolutament res. Una vuitena part d'un petit gra d'arròs distribuït per una esfera equivalent al nostre planeta representaria la densitat de matèria que hi ha a l'univers. Per altra banda, nosaltres també estem buits. La major part de l'espai que ocupen els àtoms que ens formen, és buit. No deixa de ser fascinant, doncs, que gaudim de la vida, en un univers que amb prou feina coneixem i que a més és buit. Cada dia, en el nostre humil racó del cosmos, omplim de vida el món, aliens a l'agressivitat i perills de l'univers. Segur que el Miraestels reflexiona en tot allò i també en el maltractament que dia rere dia estem donant al nostre planeta, esgotant els seus recursos i posant en perill l'estil de vida de les generacions futures. No coneixem altre planeta habitable com aquest. És casa nostra, i tots tenim el deure i l'obligació de respectar-lo i preservar-lo per als nostres descendents. Perquè la natura s'ha pres moltes molèsties en construir la Terra i a nosaltres mateixos, en un univers buit i desconegut.