La Fundació Joan Miró presentaLa possibilitat d’una illa, el nou cicle d’exposicions a l’Espai 13 per a la temporada 2017-2018.
La comissària del cicle,Alexandra Laudo; la directora de la Fundació Joan Miró,Rosa M. Malet, i la responsable de programes de la Fundació,Martina Millà, han presentat el cicle d’exposicions de l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró per a la temporada 2017-2018La possibilitat d’una illa, que compta amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell.
Comissariat per Alexandra Laudo[Heroínas de la Cultura], el projecte s’articula a l’entorn dels significats simbòlics i socioculturals que ha tingut al llarg del temps un espai paradigmàtic en l’imaginari col·lectiu: l’illa.Una illa és símbol d’autonomia i autosuficiència, però també pot ser un espai de segregació i confinament; pot ser una evocació paradisíaca però també un enclavament d’explotació turística; l’illa ha estat històricament objecte de domini colonial, però també un lloc per a la utopia social i política. Per sobre de tot, l’illa és metàfora d’un estat de solitud, de recolliment, d’introspecció.
Gerard Ortín, Irene de Andrés, Lucía C. Pino, Bárbara Sánchez i el duo Gideonsson / Londré investiguen alguns d’aquests significats des de perspectives diverses i amb plantejaments diferents amb la voluntat d’activar interrogacions i reflexions pertinents per a la nostra contemporaneïtat.La possibilitat d’una illaés el primer cicle d’una sèrie de projectes que l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró dedicarà a les pràctiques comissarials actuals, posant l’accent en elcomes comissaria, més enllà de l’atenció habitual alquèes comissaria.
Gerard Ortín inaugura el cicle d’exposicions a l’Espai 13 amb Reserva, on l’artista planteja una aproximació a la noció de límit a partir d’un dispositiu sensorial que evoca la forma en què els animals perceben l’espai. La proposta que obre el cicle de l’Espai 13 d’enguany parteix del treball que l’artista ha desenvolupat, amb el suport de Tabakalera, Azala i Tractora, a algunes zones de la província d’Àlaba regulades per diferents mesures de preservació. La mostra resultant es titula Reserva i inclou un conjunt de peces que interpel·len sensorialment l’espectador amb una circumstància específica com a denominador comú: la dràstica reducció de la població de llops que ha tingut lloc en aquests territoris durant les darreres dècades. A partir d’aquest fet i, concretament, de quatre casos d’estudi diferents, Gerard Ortín ens mostra alguns dels efectes que l’absència del depredador ha provocat, així com algunes de les intervencions humanes que s’han dut a terme per contrarestar-los.