"The Wandering Tube Method" de Tamara Van San a Addaya Centre d'Art

“Per descriure el treball de Tamara Van San en una frase, podríem dir que fa formes que ens mouen i ens parlen sense ser figuratives o geomètriques, la qual cosa és excepcional. En una segona oració, podríem afegir que aconsegueix esculpir (canviant formes) amb el color. Considerant les seves obres escultòriques com a testimonis de la seva existència, ella destaca la importància de l'acte escultòric, permetent que la seva pràctica sigui guiada per les possibilitats i limitacions dels materials usats com el guix, l’epoxi, el ferro i la ceràmica. Els objectes fets a mà que produeix no funcionen dins d'un marc lingüístic o pictòric, ni poden ser considerats purament abstractes o geomètrics. Més aviat ocupen una "àrea grisa orgànica", animant la multiplicitat d'interpretacions de l'espectador. El seu treball no cerca respostes a les preguntes acadèmiques, sinó que és el rastre d'una existència basada en el món, en la qual l'amor per les coses belles s'estén des d'un raig blau puntejat a la impressió de Picasso de guix en un tros de paper. Així com qualsevol llenguatge consisteix en sons i gestos sense sentit que només obtenen significat a través de la seva disposició i ús, Van Sant retorça, modela, solda i crea formes que ens parlen sense paraules però que mai deixen de cantar a les sales sense vigilància de la nostra existència.”, escriu Hans Theys.